Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Leònides

Per qué cada vegada veiem menys ‘estels’ en les pluges d’estels

0

LEDs Palma Gandia

La setmana passada m’entrevistaren per parlar de l’efecte de la contaminació lumínica sobre l’observació del cel. Per què no veiem les pluges d’estels? Tot al voltant de la pluja d’estels de les Leònides.

Por qué cada vez vemos menos ‘estrellas’ en las lluvias de estrellas, La Vanguardia, Javier Granda, 17/11/2015.

La pluja d’estels de les Leònides torna a posar de manifest els greus perjudicis que, tant per a la naturalesa com per a la salut, causa la contaminació lumínica en il·luminar-se llocs inadequats, a intensitats excessives i amb un rang espectral inadequat.

Enric Marco, astrònom del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i membre de la Societat Espanyola d’Astronomia, lamenta en entrevista telefònica que la il·luminació de les ciutats impedisca contemplar aquest tipus de fenòmens astronòmics, així com els estels i objectes celestes.

És un tipus de contaminació que afecta a tots: és llum que va al cel i que ens fa perdre diners, perquè l’hem de pagar. A més, ara s’estan estudiant els seus efectes tant sobre la biodiversitat com en la salut humana. Els primers afectats són els insectes, que en la seua gran majoria són nocturns per a protegir-se així de la calor i els depredadors i utilitzen la lluna i els estels per a guiar-se i reproduir-se. Pot pensar-se que no importen els mosquits, les papallones nocturnes o els escarabats, però són la base de la cadena tròfica”, adverteix.

Respecte a l’efecte sobre la salut humana, Marco recorda que la llum afecta a la melatonina,……..

Per continuar llegint aneu a l’article original:

Por qué cada vez vemos menos ‘estrellas’ en las lluvias de estrellas, La Vanguardia, Javier Granda, 17/11/2015.

Imatge: Il·luminació LED a Palma de Gandia. La Safor. Crèdit: AM, amb permís.

Tornen les Leònides

0

Les Leònides del 2009

Ja queda poc per a la nit del 17 al 18 de novembre. Si eixim de matinada podrem gaudir de la pluja d’estels de les Leònides. Un esdeveniment anual que ens lliga amb la resta de l’univers ja que els petits cossos que cauen tenen el seu remot origen en els primers moments de la història del sistema solar.

Els meteors d’aquesta pluja semblen provindre d’una zona del cel situada al cap de la constel·lació de Leo en el que s’anomena radiant de la pluja. Per això serà que la pluja tindrà el seu màxim de meteors a partir de l’eixida per l’horitzó est d’aquesta constel·lació cap a les 1:00 de la nit del 17 al 18 de novembre i durarà fins a l’eixida del Sol.

A diferència del que passà l’any 1999, enguany no hi ha prevista una gran tempesta de meteors. En aquestes tempestes poden arribar a caure de 500 a 1000 meteors per hora. Tanmateix la previsió de caiguda per al 2015 serà molt més modesta. Podrem arribar a veure un màxim d’uns 15 meteors per hora si ens desplacem a llocs foscos, lluny de la contaminació lumínica de les zones habitades.

A més a més, aquest any la Lluna no ens farà la punyeta amb la seua brillantor.  Tindrem la sortLeònides: pols que cau del cel que la Lluna estarà en fase de quart creixent i a aquestes hores ja farà molt de temps que s’haurà post.  No ens conformem a veure les Leònides aqueixa nit sinó ja altres moments en que també seran visibles encara que amb menor intensitat. Podreu provar a veure-les també les nits anteriors i posteriors.

Cadascuna de les pluges d’estels que ocorren al llarg de l’any està associada a un cometa determinat. En el cas de la pluja de les Leònides el cometa responsable és el 55P/Tempel-Tuttle.

Els cometes provenen de les profunditats del sistema solar, o bé de l’anomenat Cinturó de Kuiper o del més allunyat encara Núvol d’Oort. Estan composats per diversos tipus de gels (aigua, diòxid de carboni, metà, etc…) que són volàtils i també per altres components químics orgànics i pols. Allà, ben lluny del Sol, amb temperatures baixíssimes, el cometa restà inactiu. Però en aproximar-se al Sol, en arribar a unes dues unitats astronòmiques (uns 300 milions de km) del Sol, els diferents tipus de gel comencen a desfer-se per l’escalfor de la nostra estrella.  Com que està en el buit, els gels passen directament a fase de vapor i se sublimen. Es quan es forma una cabellera de gas i pols i, a causa del moviment del cometa, aquesta cabellera s’estén cap enrere formant una immensa cua. Tanmateix aquesta sublimació dels gels no es suau. S’ha observat que el gas surt en forma de brots violents i grans dolls, arrossegant pols i gels amb ells i llençant-ho tot a l’espai. Aquest material, que té la mateixa velocitat del cometa, queda en la seua mateixa òrbita. El resultat al llarg del temps és que el camí del cometa queda ple de residus girant al voltant del Sol amb el seu mateix període orbital.

La Terra, en dies concrets, en el seu camí al voltant del Sol, creua les òrbites de diversos cometes al llarg de l’any. És el moment en que el nostre planeta recull aquestes deixalles cometàries i en que aquestes, en general menudes (menor d’1 mm), es cremen en entrar a l’atmosfera terrestre a causa del fregament tot formant unes traces de llum al cel nocturn.

El cel de novembre de 2012La pluja de les Leònides que podrem veure els pròxims dies està associada al cometa 55P/Tempel-Tuttle.

Aquest cometa, amb un període orbital de 33 anys, ha deixat al llarg dels segles una bona quantitats de grans de pols i gels de diversa composició en la seua òrbita que la Terra recollirà en part durant la nit del 17 al 18 de novembre.

Les partícules de les Leònides són objectes ràpids. Impacten l’alta atmosfera de la Terra a una velocitat de 72 km/s. Les més grans de les Leònides mesuren al voltant d’un centímetre de gruix i tenen una massa de mig gram. Amb aquestes mides són capaces de produir meteors ben brillants. Amb els milions de cossos que cauen es calcula que cada any la pluja de les Leònides diposita de 12 a 13 tones de material extraterrestre en la superfície de la Terra.

On i com  podem veure les Leònides?

Tractar de veure una pluja d’estels des de la ciutat és una pèrdua de temps. El millor fóra buscar un lloc fosc, lluny de zones contaminades lumínicament i sense fanals molestos aprop, seure còmodament o, millor encara estirar-se a terra mirant cap a l’est. Caldria esperar l’eixida de la constel·lació de Leo per l’horitzó est cap a les 1:00 de la nit del 17 al 18 de novembre. I, sobretot, cal ser pacients i aguantar la fresca com a mínim una hora. Si ho féu així, segur que veureu alguna leònida ben brillant.

Imatges:
1.-Leònides a les cataractes del Niagara. Tempesta del 1833.
2.-Leònida capturada el 17 de novembre de 1998. Es veu la constel·lació d’Orió i la brillant estrella Sirius. Imatge cortesia de SOMYCE des de l’Observatori Astronòmic de Mallorca.
3.- Radiant de les Leònides.

El cel de novembre de 2014

1

ESA_Rosetta_LandingSite_primary_cropMalgrat ser ja en la tardor i amb novembre començat, la calor no ens deixa. Els cels romanen lliures de núvols, la qual cosa ens permet admirar les constel·lacions tardorals i els moviments dels planetes.

Tanmateix aquest mes de novembre no hi haurà gran esdeveniments celestes. Ni eclipsis, ni grans conjuncions. Potser alguna pluja de meteors…

I és que la visibilitat dels planetes no serà l’òptima aquests dies. Per començar Venus i Saturn estan situats actualment en la direcció solar i seran, per tant, inobservables.

Mart, actualment a la constel·lació de Sagitari, continua en la seua carrera desenfrenada cap a l’est. El planeta anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Ara, a principi de mes, es troba en Sagitari però el desplaçament el portarà a les proximitats de Capricorni a final de mes. Un fi creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 26 de novembre. I si, a més a més, disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.8º) entre Mart i l’objecte M22, un cúmul globular en Sagitari la nit del 6 de novembre. Però l’observació directa de Mart amb telescopi resulta, a hores d’ara, decebedora. Cap detall és possible observar dels seus casquets polars, ni cap taca a la superficie. No debades es troba ben allunyat, a uns 255 milions de quilòmetres de la Terra.

Mars_Nov2014_Finder_Chart

A la matinada, poc abans de l’eixida del Sol serà possible veure el fugisser Mercuri. Precisament, avui dia 1 de novembre, assoleix la seua màxima elongació occidental, és a dir la seua màxima separació per la dreta del Sol, vista des de la Terra. Cap a les 6:30 i fins que la claror del Sol eixint apague la seua llum, si mirem cap a l’est el podreu veure al mig de la constel·lació de la Verge. Aprofiteu aquests primers dies de novembre ja que el primer planeta s’anirà enfonsant en la claror del Sol ràpidament a mesura que passen els dies.

Júpiter, com ja vaig dir el mes passat, serà l’espectacle del cel dels mesos a venir.  Ara és un objecte ben brillant a la constel·lació del Lleó. El rei dels planetes surt per l’horitzó est aquests primers dies de novembre passada la una de la matinada, mentre que a final de mes ja el podrem veure a partir de la mitjanit. La lluminositat del planeta el fa difícil de confondre amb qualsevol altre objecte. Però si teniu problemes en trobar-lo, la Lluna vos ajudarà situant-s’hi al seu costat la nit del 13 al 14 de novembre.

Amb uns prismàtics de 7×50 o 10×50 podreu veure el seu disc i les seues quatre llunes més grosses. Ara, heu d’agafar els prismàtics ben ferms o utilitzar un trípode per evitar el moviments de les mans que farien bellugar la imatge.

I just en la constel·lació del Lleó, on actualment podem trobar Júpiter, es troba el radiant de la pluja de meteors de les Leònides, residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle. Serà observable la nit del 17 al 18 de novembre. Enguany la visió por ser interessant ja que la Lluna no eixirà fins a tard en la matinada. Ja sabeu, no cal telescopi. Només mirar al cel i esperar que caiguen. Busqueu un lloc fosc, lliure de llums i sense edificis. Abrigueu-vos bé que pot fer fred… I gaudiu-los. En aquest enllaç d’Earth Sky podeu trobar més informació.

I l’exploració del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per la sonda Rosetta continua. El 12 de novembre el mòdul de descens Philae tractarà d’aterrar sobre el cometa, en el que pot ser un veritable èxit de la enginyeria europea. Estarem espectants i ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Novembre 6 23 23
Quart minvant Novembre 14 16 16
Lluna nova Novembre 22 13 32
Quart creixent Novembre 29 11 06

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge 1: Lloc d’aterratge del mòdul de descens Philae sobre el cometa 67P/C-G previst per al 12 de novembre 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.

Imatge 2: Carta celeste de Mart per a novembre de 2014. De freestarcharts.com

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Les Leònides del 2009

3

Leonides 2009

Demà dimarts 17 podrem gaudir d’una de les pluges d’estels més interessants i intenses de l’any. Encara que no és tan coneguda com les Persèides de l’agost, segurament per produir-se en un mes generalment de fred, és un esdeveniment que no s’ha de deixar perdre.La pluja de les Leònides està associada al cometa 55P Tempel-Tuttle.Si les previsions dels especialistes es compleixen la visió pot ser fantàstica. S’esperen centenars de meteors per hora i a més la pluja principal esdevindrà a unes hores força raonables, entre les 22 i les 23 hores del dimarts 17 de novembre. Eixiu, doncs, de la vostra casa, ben abrigats i sopats i busqueu un lloc ben allunyat de les fonts lluminoses. No en quedareu decebuts.

Segueix…

Els estels fugaços són partícules de pols que s’han soltat del nucli o la cua d’un cometa. En cada pas d’aquest per les proximitats del Sol un núvol de partícules és arrencat. Normalment aquests núvols de partícules van seguint el seu objecte progenitor en la mateix òrbita. Tanmateix el pas del cometa per les proximitats dels grans planetes causa que els núvols es separen una mica de l’òrbita, s’allunyen del cometa fins que es dispersen i ocupen tota la longitud de l’òrbita cometària.

La Terra en el seu camí al voltant del Sol es troba cada any amb algun d’aquests tubs o núvols de material. I el xoc amb la seua atmosfera causa la pluja d’estels en la qual les partícules del cometa semblen vindre d’un punt concret de la volta celeste.

Fins fa poc era bastant difícil preveure quan la Terra travessaria un tub de partícules cometàries per produir una bona pluja d’estels o simplement si només passaria pel mig dels tubs sense cap pluja apreciable. Tanmateix els nous models d’emissió de partícules i dispersió orbital han permés fer les prediccions de les pluges i de les seues intensitats molt fiables.

Les Leònides són una pluja d’estels que està associada al cometa 55P Tempel-Tuttle. L’any 1999 les previsions de les pluges de les Leònides van encertar plenament. Cap a les 3 de la matinada centenars i centenars de meteors van caure sobre nosaltres. Va ser realment espectacular veure-ho malgrat el fred que feia i la son que patia.

Enguany Jeremie Vaubaillon de l’Institut de mécanique céleste et de calcul des éphémérides de l’Observatori de Paris, ha calculat que el dimarts 17 de novembre a les 22h 43 min. la Terra travessarà un d’aquests tubs, justament el que deixà el cometa en el seu pas de l’any 1466.Si la seua previsió és correcta podrem veure entre 500 i 1000 estels per hora. Tanmateix cal ser prudent i estar al lloc d’observació entre una hora abans i una hora després de l’hora prevista. Aquest és l’error d’incertesa que el mateix científic proposa.

A les 22h 43 la constel·lació de Leo no serà encara visible per a nosaltres, la qual cosa farà que els estels fugaços eixiran de sota l’horitzó i les veurem creuar tot el cel. Quan a la matinada isca la constel·lació de Leo les veurem més altes i podrem gaudir de la vista del planeta Mart just al costat. Veieu mapa.

A més tindrem la sort que la Lluna estarà en la fase de nova i no molestarà gens.

Animeu-vos a eixir al ras a un lloc fosc, amb sopar, molta roba d’abric, i molta paciència i mireu asseguts cap a dalt. I gaudiu de la festa del cel.

Agraïments a l’Agrupació Astronòmica de la Safor per les dades i previsions.
Imatge: Leònides a les cataractes del Niagara. 1833.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El cel de novembre 2009

1

Medusa

L’Any Internacional de l’Astronomia Internacional ja es troba a les acaballes i novembre, mes central de la tardor, ens permetrà veure planetes i l’esperada pluja d’estels de les Leònides. Serà el cel on destacarà l’immens quadrat de Pegàs, el cavall sorgit del coll tallat de la Medusa. Prop de la seua panxa trobarem el cap de la princesa Andròmeda i als peus d’aquesta l’heroi Perseu.

El planeta Júpiter encara llueix als cels tardorals. El trobarem cap a la direcció del sud-oest a la posta de Sol, però només durant unes poques hores mentre que Mart ja comença a veure’s a partir de les 12 de la nit en la constel·lació del Cranc. I a la matinada Saturn i Venus mostraran les seues belleses en les primeres hores solars.

La festa astronòmica, però, serà la matinada del 18 de novembre. Serà quan veurem la pluja d’estels de les Leònides.

Segueix…

La mitologia té la virtut de captivar encara els nens. I si a més està lligada a les constel·lacions celestes el poder d’atracció encara és més gran. Contar les aventures de l’heroi Perseu, lluitant contra la terrible Medusa, imaginar-se la pobra Andròmeda lligada a una roca per qüestions d’estat mentre el monstre marí Cetus, la Balena, obre de bat a bat la seua fastigosa boca per empassar-se la princesa d’Etiòpia, deixa els nens sense alé. Ho he comprovat aquest matí a la Galeria Jorge Juan de València on continuem fent els tallers astronòmics en homenatge al celebre astrònom i marí valencià dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia.

I és que aquest mes les constel·lacions de la saga d’Etiòpia són ara fàcilment visibles a la posta de sol cap a l’est. La galàxia d’Andròmeda, objecte més llunyà observable a ull nu, la podem veure, des de llocs foscos, prop de la cintura de la princesa.

El planeta Júpiter, a Capricorni, encara llueix als cels tardorals. El trobarem cap a la direcció del sud-oest a la posta de Sol, però només durant unes poques hores ja que el seu predomini sobre el cel dels últims mesos està a punt d’acabar.

Mentrestant Mart ja comença a veure’s al firmament de la matinada. Es troba en la constel·lació del Cranc i serà visible a partir de les 12 de la nit a principis de mes i a partir de les 23 a final de mes.

I a la matinada Saturn i Venus, que es troben a la constel·lació de la Verge, mostraran les seues belleses en les primeres hores solars cap a l’est.  Els dos planetes s’aniran separant poc a poc fins que, cap al final de mes, Venus s’endinsarà en les llums matinals solars essent totalment inobservable.

El dia 23 la Lluna s’acostarà ben a prop de Júpiter mentre que el 14 i 15 tindrem la Lluna entre Saturn i Venus.

La Lluna tindrà la fase de lluna plena el dia 2, quart creixent el 9, nova el 16 i finalment quart minvant el dia 24 de novembre.

La festa astronòmica, però, serà la nit del 17 al 18 de novembre.  Enguany està prevista una bona tempesta d’estels de les Leònides. Les previsions ens diuen que a partir de les 22:43 h. del 17 podrem veure de 500 a 1000 meteors per minut. Com a aquesta hora la constel·lació de Leo, d’on sembla que provenen els estels de la pluja, encara estarà sota l’horitzó per a nosaltres, potser n’observem moltes menys. Això si, caldrà ser a un lloc fosc i que no tinga obstacles cap a l’est. I les veurem eixir de baix de l’horitzó. Ja en parlaré en aquest bloc en aproximar-se la data de la pluja d’estels.

Foto: El cap de la Medusa, Rubens.