Pols d'estels

Arriba per fi l’agost i les vacances… Més temps per veure el cel de manera més intensa, relaxada i sense obligacions horàries.

L’agost és el mes dels Perseids, que a partir d’ara caldrà anomenar així d’acord amb el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges d’estels enllestit enguany pel Termcat. Oblidem-nos, per tant, de les Perseides….

L’agost també serà el mes en que podrem veure tots els planetes visibles a ull nu. Des de la posta de Sol fins ben avançada la nit, i des de l’oest anant cap a l’est, podrem veure Mercuri, Venus, Júpiter, Mart i Saturn.

Amb un cel sense obstacles cap l’oest, poc després de la posta de Sol, podrem admirar prop de l’horitzó el sempre fugisser Mercuri, el brillant Venus i el gegant Júpiter. El vespre-nit del 5 al 6 d’agost una lluna molt fina se situarà al costat de Júpiter.

Serà, però, el vespre-nit del 26 i del 27 d’agost  quan Venus i Júpiter se situaran a només 0,1º un de l’altre, de manera que semblaran un planeta doble. Traieu les càmeres i fer-los fotos a la parella. Afegiu, però, un bonic paisatge per emmarcar-ho.

I des de fa mesos, Mart i Saturn es troben al voltant de la constel·lació estiuenca de l’Escorpí. Mart a la dreta de la constel·lació i Saturn a sobre de l’ull rogenc Antares. Però aquest mes, Mart, en ser un planeta pròxim a la Terra, es mourà ràpidament de dia en dia a la cerca de Saturn i entre el 22 i el 25 d’agost se situarà a només 2º de l’estrella  Antares. Aquesta rep el nom (Anti-Ares) per la semblança amb el planeta vermell  i utilitza, fins i tot, el mateix nom del déu de la guerra però amb el nom grec. Els tres objectes celestes s’alinearan aquests dies oferint un bell espectacle per al final de mes.

En 2016 els astrònoms preveuen un esclat de meteors dels Perseids. La predicció és de 200 a 500 meteors per hora en el moment del màxim que passarà la nit del 11 al 12 d’agost, encara que també es podran veure meteors la nit següent. Això és molt més del doble de la taxa normal. En 2016, una Lluna creixent gibosa no serà problema per a l’observació ja que es pondrà abans de la matinada. Així que si l’esclat es produeix abans de l’alba, la Lluna ja no es trobarà sobre l’horitzó i, per tant, ja no serà una molèstia per a l’observació. Les taxes màximes es preveu que duren aproximadament mig dia, durant la nit del 11 al 12 d’agost. Però, es veja o no l’esclat, els Perseids, vistos en un lloc fosc són sempre un plaer.

Finalment a partir del 27 d’agost podrem gaudir de les primeres imatges en alta resolució de Júpiter quan la nau Juno faça el pròxim pas pròxim als núvols del gegant gasós.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Agost	2	22 45
Quart creixent	Agost	10	20 21
Lluna plena	Agost	18	11 27
Quart minvant	Agost	25	05 41

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill un mapa del firmament del mes de agost de 2016. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Perseid sobre els telescopis VLT a Cerro Paranal, Xile. 2010. VLT d’ESO. ESO/S. Guisard.
2-4. Stellarium.

L’astrònom Enric Marco ens explica quin n’és l’origen, la millor manera d’observar-les i per què apareixen cada any els mateixos dies

L’entrevista que em va fer Josep Rexach Fumanya, per a Vilaweb el passat 11 d’agost.

Des de qualsevol punt del planeta cada any es pot observar la pluja d’estels tan espectacular de les Perseides, que aquí coneixem per les Llàgrimes de Sant Llorenç. És la pols il·luminada del cometa Swift-Tuttle, que cau cap a la Terra. Aquest fenomen astronòmic ja fa dies que es pot veure, però serà demà a la nit quan arribarà al punt culminant. Enric Marco, astrònom del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens explica quin n’és l’origen, la millor manera d’observar-les i per què apareixen cada any els mateixos dies.

—Què són les Perseides?
—Són residus que ha emès el cometa Swift-Tittle a la seva òrbita. Els cometes, que són conglomerats de gel, diòxid de carboni i residus sòlids, quan s’aproximen al sol són evaporats ràpidament. Quan aquest gel es converteix en gas s’emporta partícules sòlides. Els cometes van deixant un rastre amb aquests residus, que és com una cua. Aquesta cua llarga va embrutant-ne, d’alguna manera, l’òrbita, de manera que es va omplint de residus a l’espai, sobretot a les proximitats del sol. Quan la Terra es creua amb l’òrbita del cometa, aleshores aquests fragments petits són atrapats per l’atmosfera terrestre, cauen i xoquen contra la Terra.

—Aquests petits fragments poden arribar a la superfície de la Terra?
—No, perquè tenim una atmosfera que ens protegeix de l’espai. Qualsevol element menor de cent metres no arriba a la terra perquè es cremen quan freguen amb l’atmosfera, a uns setanta quilòmetres d’altura. Les partícules que deixa el cometa són molt petites. Fan pocs mil·límetres.

—Quina és la millor manera d’observar-los?
—La millor manera és cercar un lloc fosc on no hi hagi llum artificial pròxima. Estens una tovallola a terra, t’hi estires i mires cap al cel. És important de mirar cap a l’est. No s’hi val a asseure’s en una cadira perquè et poden passar per darrere.

—Per què cada any les veiem durant els mateixos dies?
—Perquè les òrbites del planeta Terra i del cometa són totalment estables. El sistema solar és estable des de fa milers de milions d’anys. Llavors, el moment d’interacció de les dues òrbites és justament la nit del 13. Són com dues carreteres que es creuen. A partir de la una de la nit és quan hi ha més possibilitats de veure-les.

—Si les òrbites del cometa i la Terra es creuen any rere any, pot ser que algun dia col·lideixin?
—Fa anys que els astrònoms ho estudien. Hi ha un cert perill d’impacte al futur però no els pròxims dos mil anys. Es calcula que la Terra i el cometa podran trobar-se físicament el 4479. Tanmateix, els cometes van perdent matèria i pot ser que d’aquí a dos mil anys ja no existeixi.

—Diuen que demà farà núvol. Què es pot fer si no podem veure les Perseides?
—Aguantar-se. Això sempre passa en astronomia. En tot cas, dijous encara es podran veure. Cal tenir en compte que en el decurs dels mil·lennis el cometa ha anat escampant partícules per la seva òrbita. Per això hi ha Perseides des de fa un mes aproximadament. Se’n poden observar des del 17 de juliol fins el 24 d’agost.

Què són les Perseides i com es poden observar més bé. Josep Rexach Fumanya, Vilaweb, 11 d’agost 2015.

Per als amants del cel, el que fa especial el mes d’agost és la pluja d’estels de les Perseides, que ja podem veure des de fa unes nits però amb un màxim la matinada del 12 al 13 d’agost.

La pluja d’estels de les Perseides d’enguany pot ser espectacular a diferència dels anys anteriors. La nit del 12 al 13 d’agost estarem a només un dia de la Lluna nova i, per tant, no tindrem al cel la presència incòmoda de la Lluna. Si vos estireu a terra mirant amunt al cel en un lloc fosc, lluny de llums artificials, res vos impedirà veure la pols incandescent del cometa Swift-Tuttle caient cap a vosaltres. Segons les previsions, la presència de núvols serà l’únic i gran impediment durant la nit del màxim. Tranquils però, ja que les nits següents les Perseides també seran visibles però amb menor intensitat.

El cometa Swift-Tuttle va ser descobert per Lewis Swift el 16 de juliol de 1862. De manera independent, Horare Parnell Tuttle el redescobrí 3 dies més tard. I és per això que el cometa porta el nom dels seus dos codescobridors. Va ser Giovanni Schiaparelli, “descobridor” dels canals marcians, qui calculà l’any 1865 que aquest cometa era la font de la pluja d’estels de les Perseides. En això dels canals fallà. Fins i tot els grans astrònoms de vegades s’equivoquen.

El cometa Swift-Tuttle, com tots els de la seua espècie, és un conglomerat de gels de diversa composició. En aproximar-se al Sol, els gels es converteixen en gas que surt de forma violenta en forma de dolls, arrossegant petits fragments que va deixant en la seua òrbita.  El nombre dels fragments (meteoroides) s’incrementen en cada pas del cometa en la seua òrbita de 133 anys, i queden formant bandes extenses de residus.

La Terra creurà la nit del 12 al 13 d’agost la part central de l’òrbita del cometa i recollirà els grans que ha anat deixant Swift-Tuttle al llarg dels diversos passos. Aqueixa nit, en un lloc fosc i amb paciència, podrem arribar a comptar de 100 a 120 meteors per hora, és a dir uns dos meteors per minut.

Donat que la zona de residus del cometa és ben ampla, la Terra està rebent impactes des del 17 de juliol i en continuarà rebent fins el 24 d’agost amb pocs meteors visibles els primers dies, pujant poc a poc el nombre de meteors a un màxim la nit del 12-13 d’agost, per a després caure cap a valors baixos a mesura que ens aproximem al dia 24. La pluja d’estels es veurà molt millor en l’hemisferi nord quan la constel·lació de Perseu, on es troba el radiant – la zona del cel d’on sembla que isquen els meteors – estiga alt sobre el horitzó nord-est. Perseu és visible en l’horitzó nord-est a partir de la una de la matinada en aquesta època de l’any.

Les pluges d’estels són fenòmens astronòmics que ens recorden la nostra connexió amb l’univers. Ens fan saber que el nostre planeta és un objecte celeste que interacciona amb d’altres del sistema solar i això ho podem veure en directe. A més a més és un esdeveniment per a tots els públics, no només astrònoms. Per admirar cada “llàgrima de Sant Llorenç” no cal usar cap telescopi, ni prismàtics. Només cal estirar-se a terra mirant al cel en un lloc fosc, lluny de la contaminació lumínica. Per als experts, si teniu una càmera reflex deixen obert l’objectiu uns minuts a la màxima sensibilitat i tracteu de caçar-ne algun d’ells. Respireu, mireu i aprofiteu la pluja d’enguany. Sort amb els núvols.

Vídeo: Explicació de la NASA. Activeu els subtítols si teniu dificultats.
Imatges:
1.- Meteors de les Perseides sobre la Via Làctia.  Red Rock Canyon – Kern County, California, 13 agost 2010. Ian Norman de Los Angeles, CA. Wikimedia Commons.
2.- Òrbites de la Terra i del cometa Swift-Tuttle. American Meteor Society.
3.- La Terra travessa la regió de residus del cometa. Adaptat d’una imatge del vídeo NASA.
4.- Direcció aparent de les Perseides surtint d’un punt de la constel·lació de Perseu. 13 d’agost 2015 a la 1:00, hora local. Stellarium.

Agost, el mes central de l’estiu, és el més adient per l’observació astronòmica. És quan tenim més temps lliure, quan hi ha, en teoria, nits més fresques i més possibilitats de fugir lluny de la ciutat per tal d’observar el cel des de llocs més foscos. A més a més, és el mes de la pluja d’estels de les Perseides, l’observació de la qual es presentarà enguany d’una forma molt favorable.

Saturn és l’únic planeta interessant d’observar aquest mes d’agost. Actualment el podem trobar a la constel·lació de la Balança ben prop de les urpes de l’Escorpí. Poc després de la posta de Sol el podem veure brillar cap al sud-oest a uns 30º graus d’alçada. Observat amb uns prismàtics se’ns presenta allargassat però ja amb un petit telescopi podrem veure el seu disc i l’anell, acompanyat per un petit punt lluminós, el satèl·lit Tità. Com sempre comente, la Lluna ens ajudarà a trobar-lo al cel. La nit del 22 d’agost un quart creixent de Lluna s’hi situarà a sobre, un bonic encontre que serà difícil de fotografiar donada la diferència de brillantors.

Venus serà inobservable durant la primera part del mes ja que es troba just en la direcció del Sol. Tanmateix, les últimes matinades del mes podrem observar-lo uns minuts abans de l’eixida del Sol, a partir de les 7 del matí, ben prop de l’horitzó est. Just a l’esquerra de Venus podrem veure el planeta Mart en Cancer. Serà, però, molt dèbil i difícil d’observar.

El que fa especial el mes d’agost per als amants de l’observació astronòmica és la pluja d’estels de les Perseides, que podrem veure la matinada del 12 al 13 d’agost.

El cometa Swift-Tuttle va ser descobert per Lewis Swift el 16 de juliol de 1862. De manera independent Horare Parnell Tuttle el redescobrí 3 dies més tard. Per això el cometa porta el nom dels seus dos codescobridors. Va ser més tard quan s’associà el cometa a la pluja d’estels de les Perseides.

Donat que la zona de residus del cometa és ben ampla, la Terra està rebent impactes des del 17 de juliol i en continuarà rebent fins el 24 d’agost amb pocs meteors visibles els primers dies, pujant poc a poc el nombre de meteors a un màxim la nit del 12-13 d’agost, per a després caure cap a valors baixos a mesura que ens aproximem al dia 24. La pluja d’estels es veurà molt millor en l’hemisferi nord quan la constel·lació de Perseu, on es troba el radiant – la zona del cel d’on sembla que isquen els meteors – estiga alt sobre el horitzó nord-est.

La Terra creurà la nit del 12 al 13 d’agost la part central de l’òrbita del cometa i recollirà els grans que ha anat deixant Swift-Tuttle al llarg dels diversos passos. Aqueixa nit, en un lloc fosc i amb paciència, podrem arribar a comptar fins a 70 meteors per hora. Si teniu una càmera reflex deixen obert l’objectiu uns minuts a la màxima sensibilitat i tracteu de caçar-ne algun d’ells. Aprofiteu, doncs la pluja d’enguany. Sort.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Agost	7	04 02
Lluna nova	Agost	14	16 53
Quart creixent	Agost	22	21 31
Lluna plena	Agost	29	20 35

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Meteors de les Perseides sobre la Via Làctia.  Red Rock Canyon – Kern County, California, 13 agost 2010. Ian Norman de Los Angeles, CA. Wikimedia Commons.
2.- Posició de Saturn durant el mes d’agost de 2015. De freestarcharts.com
3.- Direcció de les Perseides. NASA.

Enguany tenim un problema. Com proposa el vídeo de la NASA adjunt, aquests dies hi haurà una confrontació pacífica entre les Perseides i la SuperLluna.La nit del 12 al 13 d’agost la Terra travessarà l’òrbita del cometa Swift-Tuttle i des d’un lloc fosc es podrien veure fins a 100 meteors per hora. Serà la tradicional pluja d’estels de les Persèides. Tanmateix enguany la Lluna plena haurà sigut només dos dies abans i, per tant, el cel estarà molt brillant, amb la qual cosa la visibilitat dels meteors serà molt dificil.

Però és que aquesta Lluna plena no serà com totes. El 10 d’agost podrem gaudir de la  segona “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit un 14% més gran del normal i un 30% més brillant per dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 10 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà només 26 minuts després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 10 d’agost a les 19:43 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 356896 km, 1364 km més prop que la SuperLluna de juliol. Així que veurem la Lluna una mica més gran encara.

Però potser encara no estiga tot perdut. Com es diu al vídeo, el camí que segueixen les Perseides és ample i, la Terra ja ha començat a travessar-lo. Per tant, aquestes nits ja són visibles algunes. I, per altra banda, les Perseides són de les pluges més actives en produir meteors brillants, bòlids, que poden brillar tant com els planetes o més i tot. Tot és tindre més paciència que altres anys i la nit del 12 al 13 espereu a veure els residus del cometa Swift-Tutlle més grossos i que en entrar en l’atmosfera terrestre brillen més. Que tinguem sort.

Els pròxims dies els residus del cometa Swift-Tuttle cauran sobre la Terra en el que és el fenomen astronòmic més famós de l’estiu. Aquest any la pluja d’estels de les Perseides la tractarem de veure a la zona nord de la platja de Tavernes de la Valldigna.Enguany l’ajuntament i l’Agrupació Astronòmica de la Safor han organitzat per al dimecres 11 d’agost una vetllada molt especial per a tots els qui vulguen acostar-s’hi.

A la posta de Sol, cap a les 21 hores, traurem els telescopis al Parc del Molló per veure els planetes Venus, Mart i Saturn en direcció Oest. Les llums romandran apagades fins les 22:30 així que la visió pot ser molt espectacular.

A les 22:30 soparem al estil medieval al Parc del Nord, junt a la mar fins que cap a les 23:45 faré una xerrada sobre les Perseides, explicant que són i com veure-les.

I finalment, aprofitant les catifes astronòmiques que s’han posat a la platja al Parc de les Estrelles, ens quedarem tranquil·lets veient-les caure mentre puja la constel·lació de Perseu on es troba el radiant de la pluja.

Els llums de l’entorn estaran apagats i no hi haurà Lluna així que si venen, les veurem. Però assegurar que en veurem moltes ja és una altra cosa. La natura fa la seua i en aquest assumpte tot són models de predicció que no sempre funcionen.

En qualsevol lloc que esteu aquests dies podeu veure les Perseides. No cal telescopis, només els vostres ulls. Durant les pròximes nits, poseu-vos mirant al cel a partir de les 12 de la nit en un lloc ben fosc i espereu. Si en veieu alguna grossa s’ho haurà valgut.

Foto: Parc astronòmic. Tavernes de la Valldigna. Enric Marco

El mes d’agost ja ha començat i ara és l’hora d’observar el cel lluny de punts de llum molestes. Moltes constel·lacions se’ns presenten als ulls aquest mes. El triangle estival, del que ja he parlat moltes vegades, es troba ja sobre el nostre cap a la primeres hores de la nit.La constel·lació de l’Escorpí, prop de l’horitzó sud, és, per a mi, la més impressionant. La seua història mitològica, la seua varietat estel·lar i l’immens estel, Antares, que forma l’ull de l’animal, li confereixen un interés molt especial.

Agost també és el mes de les Perseides, la pluja d’estels associada al cometa Swift-Tuttle, que cada any cau sobre la Terra al voltant del 12 d’agost. Enguany estem preparant algunes activitats al voltant d’aquesta efemèride i els lectors d’aquestes cròniques esteu especialment convidats.

I cal fer notar que aquests primers dies d’agost podem admirar una concentració de planetes poc després de la posta de Sol. Mercuri, Venus, Mart i Saturn poden veure’s ben junts prop de l’horitzó oest.

Segueix…

La constel·lació de l’Escorpí que en les nostres latituds es presenta sempre baixa sobre l’horitzó sud es troba situada sobre la Via Làctia. Això fa que siga una zona del cel on podem trobar veritables tresors astronòmics, sistemes binaris, nebuloses i cúmul estel·lars.

El conjunt d’estels que formen la constel·lació ha estat associat al temible aràcnid almenys des de l’antic Egipte. En una cambra dedicada a Osiris, del temple d’Hathor de Dendera, Egipte, podem admirar el famós zodíac de Dendera i allí ja hi podem veure l’escorpí.

Però és en l’època grega on se l’associa al mite del gegant Orió al que matà per ordre de Zeus. Volia castigar-lo per haver assetjat durant cinc anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, un al cel de l’hivern i l’altre al de l’estiu per a que no es pogueren trobar mai més.

L’estel més brillant de l’Escorpí és Antares. El seu intens color roig el fa competir amb el planeta Mart. D’ací prové el nom de l’estrella que constitueix l’ull de l’animal, Anti-Ares o el rival d’Ares, on Ares és el nom grec del déu de la guerra. El vermell de l’estel ens denota que pertany al grup de supergegants roges. Malgrat estar ben lluny, a uns 600 anys-llum de nosaltres, és la 16ena estrella més brillant del cel. Si la situàrem al centre del sistema solar, en lloc del nostre sol, tots els planetes més intern que Júpiter es trobarien engolits per l’estrella. I el planeta gegant es trobaria ben a prop de la seua superfície.

Antares té un company calent blavós que l’orbita a uns 550 ua. És molt difícil d’observar. De fet el va descobrir l’any 1819 l’astrònom Johann Tobias Bürg durant una ocultació d’Antares per la Lluna. L’estel roig va ser amagat per la Lluna però l’astrònom va veure que una petita estrella de magnitud 5.5 li anava al darrere.

Del 9 al 14 d’agost podrem veure la pluja de les Perseides causades pels residus dipositats en la seua òrbita pel cometa Swift-Tuttle. Enguany l’Agrupació Astronòmica de la Safor té preparades diverses activitats a diverses poblacions de la Safor i el Comtat.

La nit del dimecres dia 11 farem una observació popular, sopar medieval i observació de les Perseides a la zona Nord de la platja de Tavernes de la Valldigna.

La nit del dijous 12 tornarem a veure les Perseides. Aquesta nit anirem a la zona nord de la platja de Gandia.

Ja en parlaré més els primers dies de la setmana que ve.

El que és molt fàcil i bonic de veure és la conjunció o agrupament del planetes en direcció oest poc després de la posta de Sol. De l’1 al 10 d’agost podrem veure agrupats Venus, el més brillant, Mart, Saturn i Mercuri. Dels dies 11 al 13  la Lluna es sumarà a la conjunció. Serà, però, una fina quart creixent. Caldria intentar fotografiar-los tots junts.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d’agost 2010 (en castellà), podeu punxar aquest enllaç.

Foto: El cel de la posta del 5 d’agost de 2010. De Stellarium.

La petita constel·lació de Lyra és la reina de les nits d’agost. Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Només el veurem les primeres hores de la nit cap a l’oest. Els planetes Venus i Mercuri es veuran poc abans de l’eixida del Sol.

La petita constel·lació de Lyra és la reina de les nits d’agost. Era un instrument musical creat pel déu Hermes a partir de la closca d’una tortuga i que va cobrir amb la pell d?un animal i banyes d’antílop. Aquesta constel·lació està formada per un rombe i un triangle units. En el vèrtex del triangle se situa la segona estrella més brillant del cel, Vega. Cap a la mitjanit, durant tot el mes, la trobareu exactament dalt del vostre cap. No podreu dir que aquesta vegada no us ho pose fàcil. A més a més, aquesta constel·lació posseeix un altre secret. Entre les dues estrelles del final del rombe es troba la nebulosa planetària M57. Aquest objecte, tot i que s’anomene així, no té res a veure amb els planetes, té forma d’anell de gas i és el que ha quedat d’una estrella que va morir ja fa molts anys. Necessitareu un telescopi per a observar-ho.

Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Només el veurem les primeres hores de la nit cap a l’oest. Els dies 1 i 2  la Lluna en quart creixent se situarà molt prop del planeta. Els planetes Venus i Mercuri es veuran a la matinada, cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. El dia 20 Saturn s’unirà al grup i començarà un ball amb Venus que culminarà amb un encontre pròxim el dia 27, en el qual s’acostaran a una distància equivalent a la meitat del diàmetre visual de la Lluna.

És costum esperar la pluja d?estels de les Perseides la nit del 12 al 13 d’agost.  En eixir pel nord-est la constel·lació de Perseu, cap a la una de la matinada, veurem com les partícules del cometa Swift-Tuttle xoquen contra la Terra i es cremen en fregar l’atmosfera. Estireu-vos en la platja i amb paciència en caçareu unes quantes. Enguany, però, la presència de la Lluna deslluirà el fenomen.

La Lluna serà quart creixent el 2 d’agost, mentre que el 9 estarà en fase de lluna plena. El dia 16 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 23 d’agost la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

Cada vegada volem veure més i més lluny i amb major detall. Per això cal fer telescopis cada vegada més grans. L’Observatori Europeu Austral (ESO), organització dels estats d’Europa per a l’estudi dels objectes celestes només accessibles des de l’hemisferi sud de la Terra, ha posat en marxa l’estudi per a la construcció d’un telescopi extraordinàriament gran. L’espill del telescopi tindrà de 30 a 60 metres de diàmetre i costarà uns 750 milions d’euros. A banda dels descobriments astronòmics que podran fer-se amb aquest instrument, per a construir-lo caldrà superar prèviament una sèrie de reptes d’enginyeria mecànica, electrònica, informàtica, etc que revertiran indubtablement en l’avenç de la ciència i de la tècnica.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’agost 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Existeix un mapa amb major resolució. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Per tal de facilitar la interpretació del gràfic estel·lar, he considerat convenient invertir els colors i que el fons negre que representava el cel nocturn siga ara blanc.

Que tingueu unes bones observacions.
Figura: Mapa celeste per al mes d’agost. Vàlid per al dia 1 d’agost a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.