Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Ausias March

El cel de maig de 2015

0
Publicat el 1 de maig de 2015

Last_Image_Messenger

La primavera avança inexorable i les nits es van tornant més càlides. Ja no fa nosa passar-se unes hores admirant la grandària de l’Univers i descobrir que som tan petits i insignificants.

El duo planetari dels últims mesos format per Venus i Júpiter vindrà reforçat aquest mes per dos planetes més: el fugisser Mercuri que es deixarà veure la primera setmana del mes després de la posta de Sol i l’anellat Saturn, que situat al costat de les urpes de l’Escorpí, sembla una defensa més de l’aràcnid celeste.

Venus és la reina del cel durant tot el mes. Ja des de la posta de Sol se la veurà brillar ben alta, entremig de les banyes esteses de la constel·lació de Taure mentre va movent-se en direcció als Bessons. El dia 21 de maig una Lluna ben fina s’hi situarà a l’esquerra assenyalant la deessa de la bellesa. Al telescopi Venus presenta fase de creixent com la Lluna donat que, en aquesta època de la seua òrbita, la llum del Sol li arriba per la dreta.

Júpiter, el gegant, es troba ara mateix en Cancer, constel·lació que abandonarà a principis del mes de juny per entrar en Leo. Amb telescopi, el planeta és insuperable. Encara que el vostre instrument siga petit podreu veure fàcilment el seu disc planetari amb les dues bandes de núvols principals, així com quatre punts brillants en línia, les seues llunes. Les nits del 23 i 24 de maig la Lluna us assenyalarà la posició del planeta.

Saturn, el planeta de l’anell, es troba a les urpes de la constel·lació estiuenca de l’Escorpí. Si bé a principi de mes ix per l’est cap a les 23 h, a finals de mes ja serà visible tota la nit. I és que el dia 22 de maig el planeta es trobarà en oposició al Sol, és a dir a 180º del Sol, estant la Terra al mig. Serà quan millor se’l podrà veure ja que és quan es trobarà més pròxim a la Terra, aproximadament. El 5 de maig la Lluna s’hi posarà al costat.

Finalment el fugisser Mercuri es deixarà veure molt bé la primera setmana del mes cap a l’oest.  El dia 1 es col·locarà al costat del cúmul estel·lar de les Plèiades però anirà augmentant la seua separació del Sol del dia en dia. Però això no durarà molt. La segona setmana de maig tornarà enrere per endinsar-se en la lluïssor solar.

La missió Messenger que orbitava Mercuri des del 18 de març de 2011 es va estavellar ahir sobre el planeta. Mancat de combustible per maniobrar, la sonda va acabar les operacions amb l’enviament de les últimes dades científiques a través de l’antena de 70 m del Deep Space Network de la NASA situada a Robledo de Chavela, prop de Madrid. Amb Messenger van poder veure de prop el cràter Ausias March, del qual tant parlàrem fa un temps.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Maig 4 05 42
Quart minvant Maig 11 12 36
Lluna nova Maig 18 06 13
Quart creixent Maig 25 19 19

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Última foto de la superfície de Mercuri enviada per la sonda abans d’estavellar-se. La resolució és de 2,1 metres/pixel i l’escala és de 1 km x 1 km. NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington.

Un nom per a cada cràter

2
Publicat el 1 de maig de 2012

Com ja informà Vilaweb el darrer octubre, un cràter de Mercuri ha estat homenatjat amb el nom del poeta de Gandia Ausiàs March. Enric Marco i Carles Duarte expliquen el criteri de selecció de noms per als cràters i els planetes.

Els primers europeus arribats a Amèrica descobriren un nou món però en desconeixien la toponímia. Els conqueridors, gent poc refinada, no preguntaren als natius els noms dels rius, badies, muntanyes i planes. Posar-los nom era, d’alguna manera, fer-los seus. Però què passa quan les muntanyes, els volcans, els cràters, etc., no han rebut mai cap nom? Aquest va ser el cas dels accidents geogràfics de la Lluna a partir de la invenció del telescopi i el dels planetes o els satèl·lits a partir de l’exploració espacial. I qui posa el nom de les muntanyes o dels cràters del Sistema Solar una vegada descoberts?

Continua al Canal Mètode.

Imatge: Detall del mapa de Giovanni Battista Riccioli on a l’extrem inferior dret es pot veure el cràter Mutus dedicat a l’astrònom mallorquí del segle XVII Vicenç Mut.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El cràter Ausiàs March als mitjans

0

El final del mes d’octubre i el principi del de novembre han estat prolífics en notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre el cràter de Mercuri que, ara ja sabem, l’astrofísic David Morrison i el seu grup de treball en nomenclatura planetària van anomenar Ausiàs March i que es troba situat en la vora del major accident geogràfic del planeta, la Plana Caloris.

A finals d’octubre vaig assistir al Curs de Comunicació Social de la Ciència per a Investigadors celebrat a la Universitat Politècnica de València. En una de les xerrades, la periodista científica Maria Josep Picó, de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, va presentar diversos exemples de notícies científiques que el seu centre havia contribuït a divulgar. I, entre altres, presentà l’article de Xavier Aliaga al Quadern del País. Maria Josep va ser qui em va fer veure que la “troballa” del cràter dedicat al poeta de Gandia seria periodísticament interessant.

Posteriorment, el 23 d’octubre, també es va parlat del cràter a la revista dominical Presència, del diari El Punt Avui. Ausiàs March, a Mercuri, és la posada en paper de l’article de Martí Crespo que aparegué a Vilaweb el 13 d’octubre.

A la revista en anglès Catalonia Today, l’article anterior va aparèixer traduït a la llengua de Shakespeare el dia 28 d’octubre.

I finalment, el dia 6 de novembre, al Diari de Girona, que segurament pertany al mateix grup editorial del diari valencià Levante, Rafel Montaner, periodista de Levante, i Alfons Petit, van publicar un nou article però destacant que també hi ha un cràter a Mercuri dedicat a Salvador Dalí, el geni de Figueres. La segona part de la notícia és un resum de l’article aparegut al diari valencià.

Poc a poc la difusió de l’existència del cràter del poeta saforenc va eixamplant-se. I d’ací a unes setmanes ho podrem llegir a altres llocs. Ja en parlarem.

Foto. Maria Josep Picó en la seua conferència. Enric Marco.

Amb els Amics dels Clàssics

1

Cada generació té l’obligació de llegir i revisar els clàssics. I com canvien els sistemes de valor, cada generació llig de manera diferent. I cal professionals que conjuguen la saviesa i la senzillesa per arribar al públic d’aquesta generació“. Així va començar el seu parlament el medievalista Ferran Garcia-Oliver en la presentació i lectura poètica dels dos primers volums de la nova col·lecció Tast de Clàssics de l’editorial Barcino: Jordi de Sant Jordi. Poesia, en versió de Carles Duarte i Ausiàs March. Una tria, en versió de Josep Piera.L’acte, que se celebrà el passat dijous 13, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, ben a prop de la Llotja medieval, va ser presentat per Eliseu Climent, president d’Acció Cultural, amb la participació del catedràtic de filologia catalana Albert Hauf i dels poetes Carles Duarte i Josep Piera, a part de l’historiador citat més amunt.

Minuts abans de començar l’acte vaig saludar Carles Duarte, a qui no coneixia encara personalment, i amb el qual he compartit, durant els últims mesos, l’aventura per conéixer el perquè de la denominació del cràter Ausiàs March de Mercuri.

Eliseu Climent presentà l’acte i cedí la paraula a Carles Duarte, editor de Barcino que, seguint l’antiga tradició i el sentit de l’editorial, posa a l’abast del lector d’avui el Tast dels clàssics per mostrar-nos sobretot la gran literatura.

Albert Hauf recordà que la poesia és l’art de crear bellesa per la paraula.

Jordi de Sant Jordi, que únicament va escriure divuit poemes, fou més fidel a la tradició trobadoresca que el seu coetani Ausiàs March i va ser elogiat pel Marqués de Santillana en la seua obra “La coronación de Mossen Jordi de Sant Jordi“. El poeta castellà, referint-se a Jordi de Sant Jordi diu: “el qual ciertamente compuso asaz fermosas cosas, las quales él mesmo asonava, cá fué músico excelente.” No debades el coneixia personalment en haver conviscut a la cort del Magnànim.

Es féu esment de Josep M. de Casacuberta per fundar l’editorial Barcino, allà per l’any 1924 i de la col·lecció “Els Nostres Clàssics” que el 1925, mamprengué la publicació sistemàtica dels clàssics medievals catalans.

Ferran Garcia Oliver recordà també el polític Nicolau d’Olwer, el qual digué que si no podem reconstruir el Partenó amb marbre tampoc cal fer-ho amb guix. De la mateixa manera, si els nostres clàssics no els podem llegir en l’original cal adaptar-los a la llengua actual per poder llegir-los, però amb rigor.

Més endavant l’historiador es qüestionà si les biografies personals dels autors són importants o no a l’hora de valorar i estudiar la seua obra. Per suposat que ho són, conclogué. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, dues vides parel·leles, dos cavallers servint el mateix rei. Tanmateix amb unes trajectòries tan diferents.

A Sant Jordi se li estroncà la vida en plena joventud, mentre que March visqué una vida desgraciada. La vida del cavaller Sant Jordi és un misteri. Ens sobta un fet essencial de la seua biografia: és fill d’un moro captiu, segurament un esclau de Granada batejat. El poeta és, doncs, fill del no res, però arriba al més alt, a ser el cambrer del rei, el que coneix totes les intimitats i defectes del sobirà.

Això era així -diu Garcia Oliver- ja que a la València de principis del XV tot era possible. Era una València oberta. Això 50 o 60 anys més tard seria impensable en arribar la inquisició amb els reis catòlics.

Ausiàs March, per contra, ho té tot a favor, però és un potrós, com diem a la Safor, un neguitós. Als trenta anys, després de lluitar i navegar amb el rei per la Mediterrània, rebutja el camí d’ascensió. Considera que no és el seu camí. És premiat amb el càrrec de falconer però era gandul en la feina. Només té el cap en les dones, té el cap ple de pardals. La seua vida fou desgraciada. Per començar, fins i tot no estava destinat a nàixer. Però el seu germà major, Joan March, mor a Terra Santa quan Pere March, son pare, ja té seixanta anys. Per això ell i la dona han de tindre un nou hereu. El pare mor a Balaguer amb un Ausiàs de 12 anys.

Les dues esposes d’Ausiàs moren aviat i el testament també va ser tema de conflicte amb els cosins March de Barcelona.

Clar que serveixen les biografies per entendre Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March! Ai, si no s’hagueren perdut els documents privats del poeta de Gandia! Haguérem fet meravelles.” I, alçant els braços al cel l’historiador digué: “Pregue al Nostre Senyor tenir el llibre de comptes! I si haguera comprat un llibre…!

Sant Jordi es nota que és fill d’un convers per les múltiples referències a
Déu en la seua obra. Això pesa molt. Fins i tot a la germana no la deixen entrar al Monestir de la Saïdia.

Per acabar es van llegir algunes poemes de les obres presentades. Carles Duarte, com a adaptador de Sant Jordi, llegí fragments del poema dels Enuigs, del conegudíssim Desert d’amics i del sorprenent Tots jorns aprench i desaprench ensemps.

Josep Piera començà dient que a un poeta només l’entén un poeta. Els altres
l’interpreten. Respecte a Ausiàs March, cada època l’ha llegit de manera diferent: simbol de la pàtria, de l’amor, … El que impacta és que un text de fa 600 anys, gràcies a la bellesa que té ens diu encara coses.

Piera reconegué que portava quaranta anys llegint-lo i que no l’havia llegit mai igual. Respecte a la seua adaptació al català modern digué que no havia fet com Fuster que va prosificar March. Ell ha adaptat els versos conservant la rima.

Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March“, diu el poeta. Segons Piera, ell es posa com a model. Això forma part de l’extraordinària modernitat de March. I és una llàstima que la literatura catalana no siga reconeguda arreu. (Això no és realment cert com es pot veure ací, pense jo.).

Finalment Piera recità, entre altres, els poemes: Així com cell, Com aquell que està prop de la mort, Com el malalt que fa temps que jau.

I per acabar demanà canviar els noms dels Cants de mort per Cants de dol i els Cants d’amor per Cants de desig o de voler.

L’acte acabà passades les 21 hores sense temps de fer una roda de preguntes del públic que, en multitud, ocupava tota la sala de conferències de l’Octubre.

Imatges: Enric Marco.

Publicat dins de Literatura i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La ‘troballa’ del cràter d’Ausiàs March ha de fer-nos pujar l’autoestima’

0

Els periodistes de Vilaweb han parlat finalment amb l’astrofísic David Morrison. El grup d’experts que ell va coordinar va fer la proposta del nom d’Ausiàs March per a un cràter de Mercuri a finals dels anys 70. I per a Vilaweb he escrit aquesta opinió contundent que ha aparegut avui a la portada del diari.


Enric Marco: ‘La ‘troballa’ del cràter d’Ausiàs March ha de fer-nos pujar l’autoestima

L’astrònom valora que el poeta de Gandia fos reconegut per la NASA posant un nom en un cràter de Mercuri

Quan em vaig assabentar de l’existència d’un cràter a Mercuri dedicat a l’escriptor més conegut i important de la nostra cultura vaig quedar perplex. Com podia ser que jo no m’haguera assabentat, i encara més estrany que no ho sabera ningú del meu entorn del mon acadèmic i cultural, tant de València o Palma com de Barcelona?

Després, reflexionant vaig veure que podria ser normal que fóra així. Els castellans segur que tampoc saben que a Mercuri hi ha un cràter anomenat Cervantes però no passa res. Consideren que això és normal, una cultura d’estat camina sola. És el que toca.

I ara ens ha passat el mateix. No ens adonem que la nostra cultura pot passejar-se tranquil·lament pel món com fan les altres cultures amb més parlants. Els nostres escriptors, pintors, músics, científics són perfectament exportables. Això de manera conscient ho sabem, encara que inconscientment tenim dubtes encara.

Doncs no. Que el cràter March estiga ben a prop del cràter Zola o del Shakespeare és una metàfora que el nostre país està avançant i ja està al nivell d’altres cultures més conegudes del món com la francesa o l’anglesa.

D’altra part el fet del cràter implica una relació clara entre ciència i cultura. Jo sempre he defensat que la ciència no és més que una part de la cultura dels humans, amb què tractem d’esbrinar com funciona el món i l’univers.

Una ciència forta aquí que és conscient de les seues arrels i del poble al qual vol servir. Igual que la literatura, la ciència al nostre país ja es troba molt amunt en els rànquings internacionals. I si abans nosaltres havíem de viatjar a fora per fer la tesi, fer una estada post-doctoral o investigar, ja són molts els científics estrangers que vénen a fer la seua investigació al nostres laboratoris. L’intercanvi va normalitzant-se.

Fet i fet la “troballa” del cràter dedicat al poeta de Gandia ens ha de fer reflexionar i fer-nos pujar l’autoestima, ara que rebem per totes bandes. Som com els altres, ni millors ni, per descomptat, pitjors. I per això mateix hem de demanar el mateix tracte que els altres.

Enric Marco
Astrònom, Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València i autor del bloc de +VilaWeb Pols d’estels.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ausiàs March, de Gandia a Mercuri

1

Finalment els periodistes de Vilaweb han aconseguit el que jo no vaig ser capaç de fer, parlar amb David Morrison, astrofísic de la NASA i preguntar-li el perquè de posar-li el nom del poeta de Gandia a un cràter de Mercuri. Va ser assabentar-se de la “troballa” i ràpidament el van cridar al seu despatx del SETI, a Califòrnia.

Us deixe ací l’article que apareix avui a la primera plana de Vilaweb. Gràcies a vosaltres, amics.


Al final del setembre proppassat el periodista Xavier Aliaga va signar un article al Quadern del País parlant del bateig d’un dels principals cràters de Mercuri, de setanta quilòmetres de diàmetre, amb el nom del poeta Ausiàs March.
Aliaga hi explicava que el mes d’abril d’enguany el president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, s’havia adonat casualment d’aquesta circumstància i que n’havia parlat amb Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i autor del bloc Pols d’estels. Cercant a l’hemeroteca i a internet van arribar a una data, el 1979, i a un nom, l’astrofísic nord-americà David Morrison. Hi hem parlat i ens ha explicat com va ser tot plegat. David Morrison, ex-alt càrrec d’uns quants departaments de la NASA i director del Carl Sagan Center for Study of Life in the Universe del SETI Institute, explica que era el responsable del grup de treball sobre la nomenclatura del sistema solar a la Unió Astronòmica Internacional quan la sonda Mariner 10 de la NASA va obtenir les primeres fotografies bones de la superfície de Mercuri, entre el 1974 i el 1975. ‘La principal categoria d’elements orogràfics a què calia posar nom a Mercuri eren els cràters d’impactes de meteorit. Vam considerar tot un ventall de possibilitats per als noms, des de grans astrònoms fins a ocells. Als mapes de la Lluna i de Mart s’homenatja astrònoms i científics, i vaig defensar de trencar aquella tradició i batejar els principals cràters de Mercuri amb personatges del món de les arts i la literatura: autors, pintors, escultors, poetes, arquitectes, etc.
D’aquest àmbit concret, matisa Morrison, el grup de treball que dirigia no en tenia prou coneixement, ‘sobretot des d’una perspectiva mundial’: ‘Per això vam consultar obres de referència i investigadors d’universitats per a elaborar una possible llista de noms.‘EL 1979 el grup dirigit per Morrison va aprovar la incorporació del nom d’Ausiàs March a la llista, però no li ve al cap a proposta de qui: ‘No recordo qui va suggerir Ausiàs March, però tots al grup vam reconèixer que seria una bona proposta, com a escriptor capdavanter en llengua catalana.‘A banda el poeta de Gandia, repassant la llista de cràters de Mercuri també es pot trobar el nom d’un altre artista del nostre país de renom internacional: el del pintor Salvador Dalí.

La fama d’Ausiàs March arriba a Mercuri

1

March CraterEn la mitologia grega Hermes era la divinitat protectora, entre unes altres, dels comerciants i els viatgers, però també dels oradors, els literats i els poetes. I el seu correlat en la mitologia romana, el déu Mercuri, que heretà una part d’aquestes atribucions, dóna nom a un dels planetes del nostre sistema solar, el més proper al Sol i, lògicament, un dels més inhòspits. Malgrat la llunyania de Mercuri a la Terra, la sonda Mariner 10 aportà entre el 1974 i el 1975 dades i imatges valuoses perquè els investigadors milloraren el coneixement del planeta i dels seus abundosos accidents geogràfics, fruit de l’exposició continuada al bombardeig de residus del sistema solar. Seguint les pautes de la International Astronomical Union (IAU), l’organisme que ha d’aprovar finalment les propostes nominals, molts d’aquells accidents, especialment els cràters, foren batejats a Mercuri amb noms d’escriptors, músics i artistes plàstics, com ara Dalí, Picasso, Cervantes o Rembrandt, entre una nòmina ben complida de grans creadors. Comptat i debatut, molt on escollir. Per això no semblava senzill que aquests científics tingueren present, a l’hora de fer el repartiment onomàstic, una minoritària llengua europea com el català, tot i la rica i prolífera tradició literària que ha generat al llarg dels segles. Un destacat científic nord-americà, el doctor David Morrison, desafià aquesta lògica il·lògica i batejà el 1979 un dels principals cràters de Mercuri amb el nom del poeta de Gandia, Ausiàs March, un fet que havia passat desapercebut en el nostre àmbit lingüístic fins fa ben poc.

La troballa tingué lloc cap al mes de l’abril passat. El català Carles Duarte, editor de Barcino i president de la Fundació Lluís Carulla, dedicada a promoure la llengua i la cultura, començà la tasca de documentació per a una conferència sobre els noms de la Lluna i la seua etimologia. “La xerrada també hi tractava de la cartografia lunar i, llavors, estudiant els topònims dels cràters, vaig decidir mirar-me a fons uns altres planetes i els criteris per donar nom als accidents geogràfics“, relata Duarte. “D’aquesta manera em vaig trobar amb l’agradable sorpresa del cràter Ausiàs March. Es tractava, a més, d’un cràter important i envoltat de grans escriptors“, afig. “Va ser una alegria enorme, perquè March és un poeta que m’estimo moltíssim i amb el qual tinc una relació estreta com a editor“, assegura en al·lusió a la recent edició en Barcino d’un volum de poemes seleccionat per Josep Piera.

De seguida, Duarte posa el fet en coneixement d’Enric Marco, astrònom del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València especialitzat en la divulgació científica i artífex d’un dels blocs científics més importants i reconeguts del País Valencià, Pols d’estels. “Jo no tenia ni idea d’això, em vaig quedar absolutament al·lucinat“, confessa Marco, que va començar la recerca per a tractar d’aclarir com havia acabat Ausiàs March donant nom a un accident geogràfic planetari. En Internet, en les dades al públic que ofereix la NASA, únicament es fa referència a un “Spanish (catalan) poet” i es remet com a fons documental a la Nova Enciclopèdia Britànica, però no s’aclareix l’autoria d’aquell nom. “Vaig començar a preguntar a gent d’ací i de Catalunya partint de la hipòtesi que haguera estat algun català que haguera treballat per a la NASA. Però Joan Oró, membre de la IAU, em van aclarir que, si haguera estat així, el més segur és que aquella persona ho haguera difós llavors“, argumenta.

Enric Marco ens rep en el seu despatx del campus de Burjassot. Allí, en un lloc visible, trobem curiosament un retrat del poeta amb el cèlebre lema “Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March“. Un motiu entre decoratiu i simbòlic que ja estava allí abans del descobriment del cràter, ens assegura. Un indicador de les inquietuds literàries d’aquest científic saforenc i la causa que explica el seu interés per estirar el fil i arribar fins al final.

Després d’aquelles primeres indagacions infructuoses, el pas següent que va fer Marco fou “anar a les fonts“, al Servei Geològic dels Estats Units, on contactà amb la científica encarregada de les consultes, Jennifer S. Blue. En una primera resposta, l’11 d’abril, Blue assegura que no té cap informació més enllà de la data d’aprovació de la denominació per part de la IAU, però es compromet a fer alguna consulta addicional. No és una resposta de compromís: el mateix dia Blue aporta el nom de la persona que “creu” (“believes”), no ho assegura, haver suggerit el nom, el doctor David Morrison. I aporta també una enigmàtica citació entre cometes que la científica atribueix a Morrison: “I wanted to make sure that Catalan as well as Castilian writers were represented among the craters of Mercury“.

Lluny d’apaivagar els dubtes de Marco, aquesta vaga explicació els multiplica. Per quina raó un científic dels Estats Units, a la fi dels anys 70 del segle passat, volia que no sols la literatura en castellà, sinó també en català, estiguera representada entre els noms de Mercuri? L’astrònom valencià envià a Morrison un missatge en què li agraïa la deferència i li demanava que li contara quines havien estat les seues motivacions. Marco, a més, li fa constar la importància que té aquest fet per a una cultura minoritària i, especialment, per a la seua comunitat filològica. Fins i tot li parla de l’interés d’aquest diari en la història. L’emotiva missiva de Marco no obté el resultat volgut: el prestigiós científic, nascut l’any 1940 i format a la Universitat de Harvard, no contesta. D’aquesta manera, és difícil conéixer les seues autèntiques motivacions. Però, a través del perfil del personatge, s’hi pot fer alguna conjectura. Morrison, actualment jubilat, va dirigir el Centre Carl Sagan per a la recerca de vida intel·ligent a l’univers, un organisme pertanyent al cèlebre SETI, l’institut científic que es va fer enormement conegut gràcies a la pel·lícula Contact (1997), dirigida per Robert Zemeckis i protagonitzada per Jodie Foster. El mateix Sagan, autor del llibre que va inspirar el film, va ser el supervisor de la tesi doctoral de Morrison. Questions més o menys anecdòtiques a banda, el seu nom està associat a nombrosos i importants programes de la NASA, com ara el cas del Mariner, el Voyager i el Galileo, i té diferents premis i reconeixements.

Marco apunta, després de les seues indagacions, que Morrison que va ser un gran viatger i fotògraf i que, probablement, en tant que científic, un bon observador. I creu que la seua sensibilitat literària està més que provada: idea seua va ser també el fet de reservar el nom d’un cràter a sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), escriptora mexicana i una de les figures rellevants de les lletres hispanoamericanes del segle XVII. La proximitat dels Estats Units a Mèxic explicaria aquesta elecció. Amb tot, qui va parlar a Morrison de March? Fou una atzarosa elecció d’enciclopèdia? Tingué notícies del poeta en algun dels seus viatges, en una llibreria de Barcelona o València on furonejava? La resposta resta pendent. Duarte opta per la teoria més optimista: “Aquesta elecció fa que prenguem consciència de la importància que tenen figures com Ausiàs March fora dels nostres límits geogràfics“. Marco, però, sosté que el fet d’haver escollit personatges com sor Juana Inés de la Cruz o Ausiàs March no són fets casuals i denoten una sensibilitat especial del científic.Aquesta és, de moment, la història del bateig i el seu descobriment per a la nostra comunitat lingüística i científica. Però la gènesi de l’accident geogràfic Ausiàs March es remunta molt més enllà en el temps. Fa uns 3900 milions d’anys, tots els planetes del nostre sistema solar experimentaren el que els científics anomenen “el gran bombardeig“, la caiguda sobre els astres de quantitats inimaginables de residus rocosos. En major o menor grau, tots els planetes van estar exposats al bombardeig, però en el cas de la Terra, el moviment de les plaques tectòniques, la vegetació, l’erosió i el fet d’haver pogut retenir l’atmosfera, van esmorteir o dissimular els efectes. A Mercuri, per contra, les petjades del bombardeig, com es pot observar en les imatges que acompanyen aquest text, són evidents i han pogut ser examinades pels científics gràcies a les imatges enviades per la Mariner 10 entre el 1974 i el 1975. Així i tot, les millors fotografies detallades del cràter Ausiàs March i el seu entorn són ben recents, fruit de l’arribada de la sonda Messenger, fa un any aproximadament. Gràcies a aquesta sonda es pot observar que dins de l’Ausiàs March hi ha un altre cràter més menut i les petjades de nombrosos petits impactes. Dit això, per al públic no familiaritzat amb l’astronomia, potser el que més cride l’atenció siga que, a poca distància en el mapa del cràter Ausiàs March, hi ha els accidents geogràfics dedicats a monstres de la literatura universal, com ara Émile Zola o William Shakespeare. Els compatriotes del poeta de Gandia hauríem de congratular-nos-hi: no sempre es fa justícia.

XAVIER ALIAGA,  València

Quadern, El País, País Valencià, 29 de setembre 2011.

Quadern, El País, País Valencià, 29 de setembre 2011.

Primera imatge: Cràter March de 83,28 km de diàmetre.  Nasa /Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory / Carnegie Institution of Washington.

El text que acompanya a la fotografia a la pàgina de la missió Messenger (foto 76):

March Madness

This image, taken with the Narrow Angle Camera (NAC), shows March crater, named for the 15th century Valencian poet Ausiàs March.

Date acquired: May 04, 2011

Segona imatge: es pot veure a la viquipèdia en anglés mirant el planeta Mercury. L’enllaç directe a la fotografia és aquest. El cràter March es troba al centre de la imatge. Els cràters Van Eyck i Shakespeare es podeu veure al cantó superior dret.

Moltes gràcies a la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i al periodista Xavier Aliaga del diari El País per divulgar aquesta història. Enric Marco.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari