Les aigües turbulentes

Corria l’any 1976. La primera vegada que assistia a la Universitat Catalana d’Estiu. En una de les assignatures d’història, que em serien molt útils tant des del punt de vista merament intel·lectual com d’afirmació nacional, qui donava la classe va fer que als meus apunts (a l’UCE jo sí que prenia apunts) hi anotés al marge, de manera destacada, “Joan B. Culla”. ¿Què explicava el professor en relació a Culla perquè em sentís impel·lit a apuntar-ne destacadament el nom, cosa que no vaig fer mai amb ningú mes? Segurament vaig ser coneixedor d’alguna faceta seva (personalitat, ideari, treball acadèmic…) que em va atreure poderosament l’atenció. He arribat a pensar si no era Culla mateix, el professor protagonista de l’anècdota de la UCE. No estic en condicions de confirmar que aquell any ell impartís alguna classe o conferència a Prada de Conflent, però bé podria ser. El mateix rigor que defensà Culla tota la seva vida m’obliga a no fer afirmacions no contrastades.

No anava desencaminada la meva admiració pel que representava aquest nom, Joan B. Culla, perquè amb el temps en seria un fidel admirador, una admiració que es traduïa en la voraç lectura dels seus llibres, el seguiment dels seus recordats programes sobre el segle XX al Canal 33, l’assistència a les seves interessantíssimes conferències sobre història internacional o en la lectura dels seus articles periodístics, on diseccionava amb pulcritud i equanimitat l’actualitat nacional i espanyola, abans i després de ser foragitat del jacobí El País. En totes les seves expressions comunicatives i, posteriorment, llegint les seves memòries (La història viscuda) vaig anar confirmant les meves moltes coincidències amb la seva figura i amb la seva manera de pensar.

Joan B. Culla ens acaba de deixar. No per esperada, la seva mort és menys dolorosa. No és un cumpliment, com de vegades passa. En aquesta ocasió trobarem a faltar una persona dotada de prou virtuts de les que comencen a escassejar: rigor acadèmic, independència personal, modèstia, equanimitat… Reposeu en pau, mestre!

[Imatge: foto JMM, lavenc.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!