La llengua catalana lliura l’enèssima batalla al País Valencià. Aquest cop tornen a ser els repetidors de TV3. Si no hi posa remei una decisió intel·ligent de darrera hora, s’emmudirà un mitjà de comunicació en un territori on es parla la mateixa llengua que el mitjà. I ho perpetreran els que s’omplen la boca amb
[Avui és el dia de la poesia; doncs aquí en teniu una] Escolta, Espanya, la veu d’un fillque et parla en llengua no castellana;parlo en la llengua que m’ha donatla terra aspra:en’questa llengua pocs t’han parlat;en l’altra, massa. T’han parlat massa dels saguntinsi dels que per la pàtria moren:les teves glòries i els teus records,records
Prosegueixo la meva particular volada de coloms sobre la ciutat de Tarragona i les seves expectatives de cara a les eleccions locals del maig. Parlem avui de cultura. La ciutat ha estat governada en els darrers anys per un ajuntament que s’ha dedicat a frenar projectes d’envergadura cultural en espais emblemàtics, sempre amb el rerefons,
Josep Maria Espinàs ha complert 80 anys. Es tracta d’aquelles persones que superen la dimensió estrictament professional, en aquest cas l’escriptura, per esdevenir tot un referent cívic. En efecte, Espinàs no només és un bon escriptor i periodista sinó també un model del què hauríem de ser tots plegats. Els seus articles diaris, primer a l’Avui
Ja ha passat el tsunami dels Oscar i, amb ell, tot el sidral de quinieles, comentaris, vestits, glamour i seixanta segons d’agraïment. I n’hem sortit vius. Aquest any, una bona notícia: un Oscar per a dos catalans. Deixeu-me ser provincià ni que sigui un dia a l’any per celebrar que dos compatriotes guanyen un premi
Avui s’ha inaugurat a Palma de Mallorca el gran mural creat per Miquel Barceló en una capella de la catedral d’aquella ciutat. Les imatges televisives ens mostren peixos, plantes i altres motius acolorits en un context d’aspecte terrós, típic de l’artista. A l’espera de que arribi el dia de poder-lo contemplar en persona, vull reflexionar sobre la
Estic llegint el llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció. La tesi del treball, una mica reiterativa però molt ajustada a la realitat, és que el canal televisiu català s’està convertint lentament però inexorable en un instrument d’espanyolització. Això és fàcilment perceptible en els informatius i, potser, és la causa de la devallada de les