Ja tornem a viure un 29 de febrer. En el meu cas, per 17a vegada. Un dia igual, però diferent. Aquell que s’afegeix al febrer cada quatre anys, per tal que el calendari oficial s’ajusti a l’astronòmic. M’he entretingut a llegir algunes coses sobre el que coneixem com a any bixest o “de traspàs”, expressió aquesta bastant desafortunada. Algunes ja les sabia (els anys acabats en 00 no ho són, de traspàs, però el 2000 sí), però d’altres no, i són d’allò més interessants. Resulta que el primer esment a un dia afegit data d’una estela egípcia de l’època de Ptolomeu III (238 aC) que recull un decret on es disposa que “per evitar que algunes de les festes públiques que tenen lloc a l’hivern es celebrin a l’estiu, ja que el sol canvia un dia en el curs de quatre anys, s’ha resolt afegir d’ara endavant un dia de festa en honor dels deus”. De manera que l’existència d’aquest dia afegit és molt anterior a la reforma del calendari julià feta per Gregori XIII, aquella que es polí de cop deu dies de 1582 amb el mateix objectiu. Crec haver llegit en algun lloc que aquesta decisió originà grans protestes perquè la gent va entendre que li escurçaven la vida deu dies.
Cal passar el 29 de febrer de forma diferent? Naturalment que no. Ignoro si en alguna latitud mundial aquesta data es considera que porta bona o mala sort, i per tant toca viure les seves vint-i-quatre dies amb la mateixa alegria, avorriment o rutina que la resta de l’existència. En el meu cas, l’única diferència és que el dia haurà estat motiu d’un apunt al bloc, com ja vaig fer el 29 de febrer de 2008 i el 29 de febrer de 2012. I tal dia farà un any. Ah, no! Els dies bixests, com moltes persones, només poden bufar espelmes cada quatre anys.
[Imatge: Viquipèdia]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!