Les aigües turbulentes

Les revistes de la nostra infància (anys 60), almenys les que arribaven a casa, es dividien bàsicament en tres grups: el Cavall Fort, ara d’actualitat per lamentables raons de tots conegudes; el TBO de tota la vida (el de La familia Ulisses i Josechu el Vasco); i les del grup Bruguera: Tío Vivo, Pulgarcito, DDT i alguna altra. El ninotaire més apreciat i recordat d’aquestes darreres era Francisco Ibáñez, que ahir ens va deixar. Dotat d’un reconegut sentit de la comicitat i d’una envejable capacitat de treball, Ibáñez ens alegrava setmanalment l’existència amb les esbojarrades aventures dels personatges de la seva invenció, singularment de Mortadel·lo i Filemó, els més coneguts i de vida més longeva. També ens atreien, i molt, el Botones Sacarino (un grum especialista en embolicar-ho tot), el Rompetechos (immisericorde retrat d’un pobre miop) o Pepe Gotera i Otilio, chapuzas a domicilio (poques diferències amb la realitat).

Però la creació d’Ibáñez més recordada, i avui les xarxes en van plenes, és “13, Rue del Percebe”. Em pregunto el perquè de l’èxit d’aquesta pàgina llavors i ara, i aventuro que és per la perenne actualitat de la seva temàtica: un edifici de diverses plantes habitat per personatges protagonistes de tota mena de situacions còmiques, exagerades però identificables, des del botiguer que estafava en el gènere que venia fins al morós de les golfes, passant pel sastre o la casa de dispesa; també gaudien de la seva quota de protagonisme el que vivia en una claveguera, el gat i els ratolins, i fins i tot l’ascensor, que mai no funcionava. Parlava de perenne actualitat, i és que avui en dia no hi ha més actual que les problemàtiques socials vinculades a l’habitatge: la dificultat per accedir-hi i la fràgil convivència (o en molts casos desconeixement mutu) entre les persones i famílies que els ocupen. Ibáñez, amb la seva ploma mordaç, sabia retratar com ningú, exagerant-ne els seus trets, l’esbojarrada existència del que ja fa mig segle se’n deia “propietat horitzontal”.

Gràcies, Francisco Ibáñez, per les divertides hores que ens vas fer passar en una època encara més grisa que l’actual!

[Imatge: caninomag.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!