Les aigües turbulentes

Avui, 21 de febrer, es celebra el Dia de les Lletres Canàries, instituït per recordar José Viera y Clavijo, el màxim representant de la Il·lustració a Canàries (mort avui fa 211 anys).  Amb aquest motiu, cada any es designa un escriptor representatiu de la literatura canària i enguany l’escollit ha estat el novel·lista, periodista i polític Ángel Guerra. Nascut el 1874 a Lanzarote, el seu veritable nom era José Betancort Cabrera, però decidí signar amb el pseudònim Ángel Guerra, personatge d’una coneguda novel·la de Benito Pérez Galdós, amb qui tingué una relació continuada des que el conegué el 1894.

El 1897 fundaria el periòdic La Crónica i l’any següent publicaria el primer relat al Diario de Las Palmas. Com Galdós, aviat es traslladà a Madrid, on es faria un nom dins del periodisme col·laborant amb diverses capçaleres i establint amistat amb els principals escriptors del moment. El 1901 creà l’Agencia de Asuntos Canarios. Corresponsal a París, allí conegué l’ambaixador espanyol, el canari Fernando León y Castillo, que l’introduiria en el món de la política. Fou diputat liberal en diverses legislatures i el 1930 designat
director general de Presons, impulsant una reglamentació modernitzadora i creant la nova presó de Las Palmas. Amb l’adveniment de la Segona República i la Guerra de 1936, abandonà tota activitat política. Moriria a Madrid el 1950.

Compaginà l’activitat política amb la producció narrativa. De les moltes novel·les i relats són majoria les que tenen per escenari les illes Canàries i per temàtica el mar, la vida camperola i la relació de l’home amb el medi natural. La seva obra més destacada és La Lapa (1927), relat que descriu els sofriments i penúries de Martín fins que ho perd tot en un naufragi.

És de destacar també el seu vessant com a traductor. Per a la Biblioteca Patria versionà prop d’una vintena d’obres de l’italià, portuguès, anglès, francès i català, entre elles Vida tràgica, de Caterina Albert (1907). Una altra vinculació amb el país és la publicació de Literatos extranjeros (1903) a Casa Sempere, editorial valenciana fundada per l’esquerranós Francesc Sempere.

Per acabar, heus aquí una mostra de la seva obra, un petit fragment de Caminante (1903):

Si eres viejo, a tu piedad invoco, para que me diga: al cabo de los años, ya cerca de la muerte, ¿qué es lo que perdura de la patria nativa en el alma: la visión del paisaje o la memoria de los hombres? ¿Qué es lo que más vive: el amor de la niñez. instintivo, o el odio de los días de lucha, razonado?

[Informació extreta de Viquipèdia; imatges: laprovincia.es/MLC i canarias7.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!