Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

29 de juliol de 2022
0 comentaris

Laura Borràs: cinc coses

Primera, no he estat mai un fan o un admirador incondicional de la Laura Borràs. De fet, aquesta mitificació que rodeja la seva figura per part d’un determinat sector de l’independentisme sempre el vaig trobar fora de lloc, fins i tot una mica ridícul, encara que també humanament comprensible. Però les decisions preses ahir pel Parlament en relació a la seva persona i càrrec, que traspassen com se sol dir una línia vermella, m’obliguen a prendre partit i a mostrar-li el meu decidit suport.

Segona, reprenent el meu to contingut cap a Borràs, procurem que la passió o l’adhesió incondicional cap a ella no ens encegui d’algunes evidències. Pel que he pogut conèixer per les informacions difoses i respectant-li la pressumpció d’innocència, crec que resulta bastant òbvia l’existència d’irregularitats administratives amb què se l’acusa.

Tercera, dit això, el que passa és que aquestes irregularitats (els fraccionaments  de contractes, una martingala ideada des del minut u de l’aprovació de la llei corresponent) és de general aplicació per tota mena d’administracions i colors polítics. El que passa és que això no és constitutiu de corrupció si no hi ha enriquiment personal o partidista (que no es dona en el cas Borràs, com ja ha quedat clar). El que passa és que resulta desproporcionada la petició de no-sé-quants anys de presó per aquests fets. I el que passa, en tot cas, és que encara s’ha de provar tot davant d’un tribunal. Per tant, resulta fora de lloc la decisió presa per una part de la mesa del Parlament, tant en el fons (no hi ha corrupció per encabir-la al reglament que ho justifica) com en la forma (amb presses, sense debat de cap mena i, com la pròpia Borràs va destacar, amb sospitosa sincronització amb els tràmits judicials).

Quarta, com és opinió generalitzada, estem davant un cas de lawfare contra una opció política legítima. Que determinades formacions polítiques que en principi comparteixen l’independentisme amb aquesta opció es prestin amb el seu vot a apartar a una de les seves principals líders és molt decebedor i fins i tot indignant, però ho puc entendre com una mostra d’interès partidista (que no hauria de ser) i de coherència amb una estratègia a seguir (que no comparteixo). Compte en equivocar-se d’enemic. Qui investiga prospectivament, qui envia a la fiscalia tota mena d’acusacions, qui decideix l’obertura de causes judicials i, en definitiva, qui reprimeix, deté, sentencia i empresona son uns altres.

Cinquena, per tant les baralles, els enfrontaments o les acusacions de traïdoria estan fora de lloc perquè aprofundeixen en la divisió entre nosaltres que és, justament, el que ansien els enemics. Tot el contrari, el que cal fer és acostar-se i intentar bastir acords o estratègies comunes on sotmetre les nostres discrepàncies i patates més o menys calentes (el manteniment de la coalició de govern, els pactes municipals o de diputacions, la gestió dels vots al Congrés, la representativitat del Consell de la República i del mon de l’exili, el paper de les entitats civils i més).

[Imatge: Viquipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!