Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

8 d'octubre de 2022
0 comentaris

Junts pel no: adeu a la lògica autonomista

Els afiliats de Junts per Catalunya han estat consultats sobre la conveniència que el partit es retiri del govern català i el resultat, com se sap, ha estat nítid a favor del no (amb una alta participació, dada gens menyspreable). Amb el proper cessament de consellers i la formació d’un nou govern monocolor d’ERC (se suposa, vés a saber) es tanca un nou capítol de la tortuosa ruta del país per sortir del túnel en què es troba immers. Per cert, vaig votar que no.

Els favorables a seguir en el govern (entre ells alguns pesos pesants) arguïen que abandonar-lo suposa un debilitament de la força independentista (el famós 52%) i que romandre-hi permetia controlar limitades àrees de poder i, doncs, portar a la pràctica determinades polítiques de progrés o de millora en les condicions de vida de la gent. Igualment, i des de l’exterior (tant fossin altres partits com els seus potents altaveus mediàtics), es blasmava la valenta aposta de Junts (i especialment l’opció contrària a seguir al govern) amb l’habitual panòplia de llocs comuns: que si estan dividits, que si no saben què volen, que si són una minoria que no representa res, que si estan teledirigits des de Waterloo… A les argumentacions d’un sector de Junts i de les de fora del partit, és a dir dels que han resultat políticament perdedors en la consulta interna, els uneix un element comú: totes estan fetes des d’una lògica autonomista.

Efectivament, només des d’aquesta lògica s’entén (i es pot acceptar) que marxar d’un govern (amb sis consellers i dotzenes d’alts càrrecs) és un mal negoci, que xoca però amb tota mena de discursos reiterats, des del que diu que els polítics només estan on estan per la poltrona i la “pagueta”, fins al que proclama solemnement (i no li falta raó) que l’actual autonomia és de fireta, intervinguda perpètuament per un 155 invisible. Quedava un argument convincent per decantar-se pel sí en la consulta: que l’actual govern ERC-Junts hagués posat fil a l’agulla en el que es va acordar al pacte de govern (estratègia conjunta, paper del Consell, veu única a Madrid…), però no només no s’ha fet res sinó que Esquerra s’ha tancat en banda a la darrera proposta de negociació (a la baixa) que Junts li formulava, just abans de decidir-se per la consulta interna. Si l’actual règim autonòmic està tan tenallat competencialment i financerament, si impedeix la consecució de passos cap a la independència (perquè no es pot o no es vol), la decisió de la militància de Junts està plenament jusfificada. Sempre que hom es tregui les ulleres autonòmiques, clar.

També des d’aquesta lògica autonòmica s’entenen les preses de posició de l’aparell intel·lectual refractari a l’independentisme conseqüent o resolutiu. Instal·lats en la lògica de l'”anar fent” o del “qui dia passa, any empeny”, els nostres il·lustres opinadors de capçalera han seguit pontificant sobre la necessitat de sit and wait, de veure-les venir, sobre la base de pactes governatius no acomplerts, de taules de diàleg on ni tan sols es dialoga, de vaporosos enxamplaments de base o de silenciar una repressió esgarrifosament normalitzada, mentre la ciutadania (digueu-ne carrer, poble, societat o gent normal i corrent) ha anat apujant el to de les seves legítimes reclamacions davant la sordesa dels dirigents institucionals.

I encara des d’una lògica autonomista és comprensible la incomoditat de la decisió de Junts de consultar les bases. Presentada com una mostra de “rentar-se les mans” dels seus dirigents, delegant en la militància una decisió de gran calat polític, l’envit de Junts és justament el contrari: deixar que el conjunt d’afiliats prengués una decisió que més aviat perjudicava personalment als que ostenten càrrecs institucionals. El partit ha demostrat desmarcar-se de les maneres de fer del règim del 78 (i per tant, de la lògica autonomista), caracteritzat per estar dirigit per formacions polítiques centralitzades, jerarquitzades i amb escassa participació democràtica. Junts ha deixat parlar la seva base i, naturalment, es respectarà i s’executarà la seva decisió. Tota una lliçó per a la resta de partits, tota una alenada d’aire fresc en l’enrarit ambient polític català, tota un manament de cara a l’arquitectura institucional del futur (proper o llunyà, ja veurem) estat independent!

[imatge: junts.cat]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!