Les aigües turbulentes

A la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, i amb l’assistència, malgrat la meteorologia inclement, d’un nombrós públic (inclosos l’alcalde i l’arquebisbe), es presentà el llibre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Van intervenir successivament Zacarías Henar, actual president de l’Òmnium Cultural del Tarragonès, la seva antecessora Rosa Maria Codines, que traçà un extens i apassionat (com ho es ella) retrat de l’il·lustre polític, el president Torra, redactor del pròleg de l’obra, i l’autor d’aquesta, Lluís Duran. També tingué unes paraules, a voltes amb un punt d’emoció, un dels molts nets de Carrasco, que destacà alguns aspectes de la gènesi i de la raó del llibre, que es pot resumir en la necessitat de divulgar l’ideari i l’activisme polítics d’un home la biografia del qual ja coneixem mercès als magnífics estudis d’Hilari Raguer i Josep Benet, entre d’altres.

Manuel Carrasco i Formiguera representa aquell sector ideològic que es veié atrapat, en els convulsos anys trenta, entre dos radicalismes. Ell es veié successivament perseguit pels dos, l’anarquisme i el feixisme (la bomba i la pistola, en encertada imatge gràfica). El primer l’obligà a amagar-se i fugir i el segon, sense miraments amb la seva filiació catòlica i tarannà conciliador, el feu afusellar, deixant vídua i fills molt petits. Home d’acció, des de ben jove milità en causes democràtiques, catalanistes i cristianes i exercí diverses funcions tant de gestió com de representació, sobretot en moments clau per a la nostra història (el Pacte de Sant Sebastià o la redacció i aprovació de l’Estatut de 1932). Potser no és suficientment conegut que Carrasco fou un independentista, parangonable a l’actualitat, si bé ho feia incidint sobretot en la defensa de l’autodeterminació dels pobles o l’objectiu d’una Catalunya lliure. Un altre aspecte a destacar, i aquest llibre ajudarà a donar-li la importància que tingué, és el seu humanisme cristià, avançat socialment.

Carrasco encarna una sèrie de valors que es troben a faltar en l’actual escenari polític: coherència entre idees i fets, valentia davant de l’adversitat, pragmatisme i moderació, cerca d’un equilibri entre llibertat i justícia social i amor incondicional per la nostra nació. Tot un exemple per a una classe política que ja està tardant en llegir-se el treball de Duran.

[Imatges: Twitter @rcodines]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!