Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

11 de gener de 2022
0 comentaris

Per quan un pensament?

El contingut de les declaracions del comissari Villarejo, independentment de la seva credibilitat (el que tampoc podem fer és creure’ns-el únicament quan convé), és suficientment greu i es refereix a un tema massa sensible com perquè les reaccions no es quedin en una escueta declaració o una còmoda piulada, com estan fent els màxims mandataris catalans. Toca exigir una informació més completa i exhaustiva per part dels responsables polítics i policials en aquell fatídic 17 d’agost, sí, però també toca, tal com ja s’està proposant des de l’opinió pública, una compareixença a nivell internacional per difondre tant el que ja sabem, provat i comprovat, com les sospites i hipòtesis que planen al seu voltant. Si fos cert tot el que s’està dient (insisteixo en el condicional que encapçala aquesta frase), la poca credibilitat democràtica de l’estat espanyol es reduiria a zero, la comunitat internacional (i molt especialment la Unió Europea) hauria de prendre’n nota i actuar en conseqüència i, en fi, la societat catalana, institucions (tant de l’interior com de l’exili), partits i entitats n’haurien de fer la lectura correcta. A saber, segons el meu parer, acostar posicions i traçar una estratègia possible i creïble per a la consecució de la independència. Tothom està legitimat per participar-hi perquè hi té un interès: la societat, que és la que va patir de manera directa la cruel esgarrapada dels actes terroristes, la Generalitat, sota el comandament de la qual segueix estant la policia que en aquelles dramàtiques dates estigué a l’alçada del que s’esperava d’ella però que probablement manté qüestions per aclarir, i les institucions a l’exili, encapçalades pel president Puigdemont, el mateix que li tocà liderar-ho i que ho aconseguí amb nota.

És que és molt gros. El CNI, l’imam de Ripoll, les “coses” que havien de passar segons aquell ministre, el “petit ensurt” denunciat per Villarejo i que se’ls anà de les mans… Si tot és cert formaria un relat molt coherent, que s’hauria de traduir en una inflexió en les ara desorientades estratègies independentistes, conduint-les cap a uns necessaris acostament i coordinació. Hi ha alguna cosa més convincent per aconseguir-ho que treure’s de sobre un estat que, com a mínim, fa ulls grossos a la perpetració d’actes terroristes de què té coneixement?

[Imatge: lavanguardia.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!