BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

A l’arribar a la construcció romànica fem un tomb a l’ esquerra i ens dirigim al Serrat una masia de dimensions colossals amb un gran paller molt ben conservat, des de allí enfilem per un corriol tortuós i semi ciclable que ja ens va posant a prova pel dia d’ avui.

Aconseguim arribar a la portella un pas rocós que ens obre les vistes al la vall del riu Ges, des d’ aquí hom aprecia la densa i acolorida vegetació d’ aquests paratges de tardor, fem un petit descens per  un sender on les pedres tenen una fina capa gelatinosa que ens fa estar amb l’ai al cor, per sort ningú ha llepat , abans d’ arribar al mas de la Vall enfilem per una pista secundària en força mal estat i un pendent de tres parells de c…..ns, per sobre nostre a vista d’ocell ja veiem el santuari, ens queda un munt. La pujada comença suau per anar prenent un percentatge considerable fins arribar a un bosc de faig on hi fem les últimes giragonses serrant les dents i posant el culet a la punteta del seient, finalment sortim a les darreres llaçades de la carretera que porta fins al santuari.

Fem una breu parada (hi ha qui té pressa ) per contemplar la vista i tot seguit descendim per un difícil i juganer corriol que ens deixarà al coll de Hi era massa, tombem a la dreta per una pista herbosa fins a arribar a un altre sender tan o més bonic que l’ anterior, xalem de valent amb la sinuositat i els ressalts pedregosos que fan que ens hi apliquem al màxim fins arribar a la Tosca dels Degollats. D’aquí enfilem primer per un sender i després per pista fins a Vidrà on hi fem una breu parada per esmorzar. Mentre degustem les menges aprofitem per fer un repàs al “genero” que deu n’ hi do, les tres quartes parts són de cobis de can fanga que els han tret a pasturar.

En acabat sortim en direcció sud per la ctra. de Santa Maria de Besora i al cap d’un quilòmetre si fa no fa, en el coll de Vidrà  prenem un pista bona que va flanquejant de nou fins al coll de Hi era massa,  planegem pel vessant obac fins al collet de les Gargantes on sobtadament s’acaba la pista i comença un  dels corriols més cafres que he fet darrerament, de tant en tant ens parem i anem observant com evolucionem en els trams que podem fer dalt de les muntures. En un dels trams en trobem unes corriolaires de peu, els ulls els hi fan pampallugues al veure’ns esglaiar-nos de goig per aquests pedregams, al arribar al pla davant les runes de Les Valls ens aturem, l’adrenalina que em supurat durant la baixada ens amansa com xaiets de corral En Manel ha trencat la patilla i mentre  l’arregla consultem el “mapat” per encarar la tornada .

Agafem doncs el pr que en forta pujada i trams a peu enfila vers el coll de la Maronta,  al arribar-hi i en veure que se’ns tirava el temps damunt (per que n’hi un que se li cova l’arròs), prenem un llom de llosa neta i  amb celeritat baixem per anar buscar el torrent de les Codines i d’aquí per camí desdibuixat entre camps de pastura arribem a una  pista que ens manarà finalment a Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló.