BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Després de cercar alternatives i consultar als entesos de la colla decideixo seguir una ruta que trobat per internet anomenada l’Olla de l’Infern, això sí, avalada pels màsters. Així, després d’un bon filet de vedella regat amb un vi negre de l’Empordà (a Can Feliu de Llanars, molt recomanable), a quarts de sis de la tarda d’un dia encapotat enfilem la Glòria i jo, ben enamorats, cap el refugi d’Ulldeter. Feia molts i molts anys que no anàvem de refugi. Després de romancejar tot llegint Mossèn Tronxo, i amb el filet encara per pair hem de seure a taula per sopar. A les 10 h llums tancats. Aquest ambient sí que trenca amb el brogit feiner setmanal!De bon matí som els primers de seure a taula i també els primers de començar a caminar, a quarts de vuit. El dia s’ha aixecat molt clar ja fa estona. Tinc cuques al cul, potser per què el pensament em vola cap a altres contrades. Agraïm el consell d’en Logístic d’agafar roba d’hivern. Fa força fred; fins i tot trobo a faltar uns guants. Ara sí, després d’uns anys de parèntesi i sense fills per arrossegar, caminem de nou tots dos pel Pirineu, xuclant fins a sadollar-nos de la vitalitat que el paisatge ens regala.

Del Coll de la Marrana cap els Bastiments tenim el premi de caminar els primers. Un més que nombrós ramat d’isards menja placívolament. Un mascle s’hi posa bé i l’immortalitzo. Tota la vista, què us he de dir, és magnífica.

Dels Bastiments al Pic del Freser i d’allà al Pic de l’Infern. Des del cim albirem els llacs on hem d’anar i el corriol a seguir. Reculem fins al Portell dels Gorgs on, sense seguir cap corriol, flaquejem pel vessant nord cap els estanys de la Coma de l’Infern. Ara és una marmota la presumida que s’hi posa bé en el collet. Continuem davallant fins l’estany Gran de Carançà o de Les Truites. Fem un mos i comencem de nou a pujar cap el Coll de Carançà, tot passant pels estanys Negre i Blau, ara ja en una ruta força freqüentada. Un cop al coll, les boires que de bon matí jeien sobre la Plana de Vic ara remunten cap a nosaltres. Aquesta amenaça, potser també el ritme imposat i la prudència de no saturar a la parella, m’obliguen a donar l’esquena al Nou Creus i iniciar el retorn cap a Ulldeter seguint el GR 11.

A les 15.00 h som al refugi. No està malament. La ressenya era 9 h, pel que ens sobren 1,5 h. L’estimada ha donat el callo. Ha estat una molt bona caminada en un ambient plenament pirinenc a molt poca estona de cotxe d’Argentona.

A veure quina nota em posen!