BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Ja tocava de fer un canvi d’aires i fa dos dijous que vam decidir, per aquest diumenge, de fer una escapadeta a fora comarca. Cercant, cercant, vaig trobar algunes ressenyes de les comarques més properes i la que em semblà més adient en fóu una que per la seva llargària, desnivell i tipologia de camí, no podíem pas descartar. Així doncs, els set que vam poder, diumenge a les set ens concentràrem a la plaça per anar cap al punt d’inici de la ruta: Campdevànol.

En arribar al poble del Ripollès i abans de descarregar els estris i enllestir els preparatius, cercàrem un bar obert -que prou difícil ens fou- per fer un cafè amb llet i treure pes al cos.

Quan tots érem a punt, començàrem la ruta per la carretera que du a Gombrèn i que deixàrem tot just passada la via del tren per enfilar-nos cap la part alta del poble. En passar i remuntar les feixes de can Basco, ens endinsàrem al bosc per un bonic corriol que ens menà a trobar la pista de Sant Pere d’Auira. Allí hi trobem un important grup d’excursionistes acabant d’esmorzar i els preguntem si el nostre camí és el correcte. Continuem després de les breus indicacions que ens donen. Fem parada al turonet de Sant Pere d’Auira que fa de sentinella a les cingleres més orientals de la serra de Montgrony, per contemplar la bonica ermita del romànic tardà.

Reculem uns tres-cents metres de pista per continuar pel GR fins el Pla de Pruners primer, on contemplem als nostres peus el pla i la clariana de Sant Pere i els espadats de llevant, i la bonica i frondosa Collada de Grats després, on hi arribem per un corriol cobert per una catifa de fulles de faig que ens amaga les arrels humides i també una capa de lliscós fanguet que ens fa estar molt a l’aguait i inservibles els frens en els trams de baixada en perdre totalment l’adherència. Vull afegir el detall que, abans de Pruners, vam trobar-nos amb una amazona fent-li fotos al cavall. Curiós.

A la collada deixem el GR que ens portaria al Coll de Pardinella i Montgrony per continuar per un petit senderó, cap a llevant, que ens entusiasma. Arribem en un petit repetjó que intentem, uns amb més èxit que d’altres, però sense reeixir-ne del tot i que ens aboca en una obertura en la roca, començament d’una pista de desboscar. Tenim al nostres peus la vall del Freser i ja divisem el Baell i Campelles. Després de la foto al pas, tenim la primera pana important: a l’Anscari se li ha torçat la pota del canvi en travessar-se-li una branca. S’ha pogut adreçar però no acaba d’anar fi.

Sota la collada de Golobran, hem de superar un bonic barranc per unes molt ben contruides marrades per arribar, després d’un curt però divertit descens, al pla d’El Baell. Ens apuntem el paratge per fer-lo a l’inrevés. Als primers prats que trobem ens agrupem i comentem la jugada. Passem el llogarret i per la pista arribem a Campelles on decidim de fer un mos. Ens arrecerem al pati del primer restaurant que trobem, demanem les begudes i ens cruspim l’entrepà, hi ha molta gana. L’Anscari, degut a l’estat del seu canvi i per no fer anar malament el grup, decideix de tornar cap a Campdevànol per la carretera. Allí ens esperarà.

Després d’acomiadar-nos, prenem la pista que du al Coll de l’Erola. Hi fem una aturada -ens tombem a l’herba- per canviar la càmera que l’Àngel, per segona vegada, ha punxat. Seguim en pujada fins al Coll del Cortal de la Morera. Hi ha força núvols però no sembla que vulguin descarregar. Cau alguna volva de neu. Per arribar al Coll de Prat de Jou, canviem la ruta. Decidim de deixar la pista -ja en teníem prou- i ens endinsem per un corriol que marca el mapa. El principi és bo però quan tomba cap a ponent, s’embruta.

Continuem pel que ens sembla ha de ser el camí però el perdem. Hem baixat massa i arribem a la pista del refugi del Pla dels Prats, que no és la correcta, esgarrinxats com si vinguéssim de la guerra i hem de corregir cent metres de desnivell enfilant a estones amb la bici a coll per un camí marcat amb mollons. No sé pas a qui se li va ocórrer la brillant idea de passar pel corriol.

Arribem al coll i tenim al davant la Costa Pubilla (2.053 m.) i el Coll de Coma Armada (1.875 m.). Ara ens resta fer la volta a la serra. Trenquem a l’esquerra pel camí del Refugi de la Covil (1.779 m.). Unes fortes i enfangades rampes fan que arribem a la cabana sospirant. Tornen a caure algunes volves. Anem cap al Coll Pan però haguera estat millor, vist el que passàrem, d’enfilar pel camí del refugi, encara que haguéssim traginat les bicis a peu fins a tocar del Covil (2.001 m.).

Des d’allí, crec, el descens fins el Torrent de Font Flequer haguera estat més agraït que no pas tot el flanqueig que ens vam patejar pel que suposàvem, segons el mapa, havia de ser tot prat i va ser tot el contrari: camí força brut i dificultós entre bosc. Arreplegats on comencen els prats, passat ja el tram penós, fem un descans i aprofitant que hi ha cobertura, alguns truquen a les senyores per avisar del retard. Fa fresca.

Travessem el torrent a l’alçada d’uns abeuradors envoltats d’una catifa de fang i anem a cercar per un bonic descens, el Prat Amorriador. Aquí s’alça l’esperit. Estem engrescats. Voldríem aturar el temps. Aquests descensos sempre són curts. Per les marrades del Camp de l’Ordi arribem al GR que hem deixat a la Collada de Grats. Al santuari de Montgrony hem de tornar a adobar la roda de l’Àngel. No hi ha dubte que cal invertir en el sistema sense càmera.

Una de les meves cales s’ha afluixat i mentre la cargolo, suggereixo als companys que treguin el cap al santuari. Assegut a terra, les ferides, talls i quisca de les cames estranyen els visitants i s’interessen pel meu estat. Els tranquil·litzo, si tot el mal fora aquest… S’agraeix l’interès, però.

Comencem tot seguit amb la cirereta de la sortida: el descens fins a Gombrèn pel camí dels Pelegrins. El tram de llosa, les marrades, les trialeres… sense paraules. Excel·lent, si senyor. Travessem el Barruell, el poble i per la carretera avall fins a Campdevànol.

Ens canviem i esperem cinc minuts que obrin la pastisseria d’en Nasiet per dinar. Son les sis i ja hi ha cua. Deuen ser molt llaminers en aquest poble. Ens cruspim una “empanada” sencera per anar fent boca seguit d’uns suculents entrepans de fuet i bull. Després uns tortells i altres dolços per postres. Anem a fer un cafè i cap a casa que ens esperen. Qui no es quedaria durant tota la setmana a gaudir dels paisatges que acolliren el nostre comte Arnau?

A reveure,
Joan LLadó.

Els corriolaires: Àngel V., Anscari N., Giovanni L., Joan LL., Manel T., Marcel T. i Valentí T.
Distància recorreguda: 55 km.
Desnivell acum. +: 1.715 m.
Cartografia: Montgrony, Fonts del LLobregat (Editorial Alpina)
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Anscari: cliqueu aquí.