BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Això de sortir de Mataró amb cotxe se’ns fa força estrany. A les vuit ens trobem amb en Bernat i  pel camí dels burros baixem a Argentona a esmorzar una mica. Saludem en Formiga que anava a comprar el pa, abans ja haviem saludat en Jordi que anava a fer un tomb amb la flaca. Hem de fer temps i esperar  a creuar-nos amb triatletes i en Ferran a la riera d’Argentona. Acomiadem en Bernat i anem cap a la riera on tenim previst que passin sobre un quart de deu.

Sembla que estiguem fent els Pastorets, encara que no sé si amb gaire traça teatral.Desmontem la roda davantera de la bici d’en Giovanni fent veure que estem adobant una punxada. Amb tot això, ei!!!!! Que ja venen!!!! Carai una corrua d’homes de ferro tots uniformats  i en Ferran al capdavant amb el maillot de “Bicicorriols”. Això ens entendreix el cor, quin detall!!!!!!

“Ei que foteu aquí”? Podriem seguir junts? Vinga doncs som-hi !!! Ostres tú mira quina casualitat, eh…. Collons quin goig que fem. En Ferran sembla que no sospita res.

La següent fita serà  calcular fer la volta per ser sobre les onze a Sant Bartomeu. Travessem la riera i enfilem pel costat del nou cementiri d’Argentona, anem a trobar la font d’en Quico. No sé els que erem, però força colla i entre ells vells conegut: en Victor Marin, en Ferran (Buenafuente) , en Xuqui., en Lluis Soler…..Després de fer-nos la foto a la font seguim cap a la font dels Castanyers i enfilem amunt remuntant al curt tram que toca fer a peu i per els bonics corriolets i enmig d’algun renec arribem a la pista. Pista, uiiii!!!! “Mala peça al teler”!!!! a la que podem prenem el camí que voreja el Turó de Matacabres fins el Coll de Gironella on deixem a mà dreta la baixada de Can Manyana. Seguim , ara sí per la pista de la mutua fins a cal Truc i un pèl més endavant fem la trialera que ens deixaria a Can Blanc, però no acabem d’arribar a baix i remontem altre cop per tornar d’allà on veniem. Je, je… si ho haguessin sabut més d’un s’hagués esperat allà!!!

Ara ja anem curts de temps així  que anem a trobar el Coll de Porc i ja tot per la pista seguim fins a Sant Bartomeu. L’arribada és un desgavell, amb “hachassu” a destemps inclòs, davant la sorpresa d’en Ferran que no s’esperava res i és abduït per un munt de gent.

Malparits, malparits!!!!!!!! M’heu ben fotut, la Mare que us va parir!!!! Je, je….Clar tantes casualitats juntes no podien pas ser!!!! Allà li tenen preparades unes proves que supera prou bé, amb una baixada  trialera amb cadira de rodes inclosa. Mentre  passa la gimcana nosaltres aprofitem per anar-nos a dutxar a casa d’uns dels organitzadors de la festa que molt amablement ens cedeixen casa seva a Orrius. Gràcies Irene i Jover.

Un cop nets, les bicis al cotxe anem a Vallromanes a dinar . Carai quin “luju”, sembla un casament!!! Nosaltres estem a la taula amb els triatletes . En Ferran apareix amb els ulls tapats, quina sorpresa!!!! I altre cop, “collons que malparits” exclama !!! Enmig de la festa, vinet i xerrar baratu passem una estona molt agradable on el moment més emotiu es viu amb el “power point” que l’hi han preparat , molt macu per cert, i que li fa  saltar fins hi tot quatre llàgrimes .