CONVIDAT DE L’ALT URGELL I REENGANXAT 12.12.2010
Per Joan Lladó
Després d’un estira-i-arronsa per la ruta a fer, emprenguérem la marxa vers Argentona per voltar-la per Burriac. L’opció d’Arenys-Canet no quallà. N’hi havia que havien de tornar d’hora i era preferible no allunyar-nos massa. Així i tot, fent l’aproximació per la riera sortí una nova proposta: d’anar cap a la Roca de les Orenetes. Tenim l’agradable sorpresa de retrobar-nos amb en Lluís, en Ludo, amb qui feia molts mesos que no compartíem corriols. Marxem doncs dotze ganàpies de la plaça.
L’Anscari ha aparegut a la plaça amb una flamant Giant doble per provar-la, gentilesa de Doctore Bike, després de les proves fetes amb altres màquines de les botigues SBR i Monbike.
Continuem amunt fins la font del Castanyer, fem una recolzada per prendre el corriol que pel mig del bosc ens enfilarà fins l’Esquei d’en Ros i tot seguit comencem la davallada trialera cap a la capçalera de la vall de Clarà. Aquí és on realment es mostren les qualitats tècniques de la colla i es valora la tecnologia de les noves màquines en proves, malgrat que alguns no tinguin clar que són les rodes les que han d’estar en contacte amb el terra i no pas el cap. Bé, pel que els serveix, tampoc caldria amoïnar-s’hi.
Al clot de can Patota, com és habitual, hi ha acumulada la fredor matinera i l’herbei del camí és cobert de gebre. Aquí iniciem la ràpida pujada cap a can Manyana seguida de l’esportiva, equilibrista i espremedora escalada fins el Coll de Gironella. Buahhh!!
Finalment en Martí ha pogut parlar amb el convidat d’avui, en Sergi Gomà. Quedem que ens trobem a Òrrius per esmorzar.
Seguim la pista cap a ponent per fer el descens des de cal Truc fins a can Blanc. Abans però, trobem una curta alternativa a la pista que baixa enmig dels vells bancals del mas, coberts fins fa ben poc de mata i alzinar.
Iniciem la baixada tot cofois però a mig camí ens trobem un grupet de quatre ciclistes que baixen més lents que nosaltres. Sentint la nostra fresa, els falta temps per deixar-nos passar. No fos cas que el fotéssim per terra.
Arribem a can Blanc amb un somriure d’orella a orella. Aquests descensos són la cirereta de les nostres sortides. El premi, el gaudi. Què més podem demanar?
Baixant cap el torrent de can Blanc l’Adrià cau a la trialera i es torça un turmell. Pel que sembla, no és greu ja que pot seguir fins a Òrrius sense plorar. Els frikis, en Marcel i l’Àngel, baixen per les escales fins el pont. La resta ho deixem córrer per un altre dia.
A Òrrius ja ens hi espera en Sergi. Ens entaulem i la fem petar. Ens fa saber que ha de tornar a ser papa i la mama, la Roser, per ara, no ho dur gaire bé. Gens bé. Tanmateix, apareix al restaurant a mig esmorzar. La felicitem i li desitgem que aquest inici d’embaràs faci aviat un tomb.
Havent esmorzat continuem sense en Manel que se’n torna. La Roser fa el mateix però amb quatre rodes, tal com ha vingut.
Enfilem la carretera de La Roca i trenquem a l’entrada de la depuradora. L’Andreu va veure un camí sota la carretera i l’anem a cercar. És un nou camí de desbosc i hem de girar cua. Quan tornem ens trobem que en Rafa té pana. El plat petit no li funciona. Mentre intenta d’adobar-lo, la resta anem fent puja-i-baixa pels encontorns perquè la zona s’ho val. Finalment no hi troba remei i agafa carretera i se’n torna cap a casa.
Seguim carretera amunt fins el darrer gran revolt on prenem un camí que ens menarà a Sant Bartomeu. Travessem el coll i anem a cercar el camí que mesos enrere en Jordi ens havia ensenyat després d’enfilar el corriol de l’Andreu des de can Company de Dalt. Aquí ens deixen en Marcel, l’Àngel i l’Adrià que no té el peu gaire fi. Molt bonic, distret i ràpid camí, i per l’estat del ferm, sembla que molt transitat que ens portarà fins la pista del Meridià Verd, sempre a la falda del Morro de Gall i a tocar del veïnat de can Sagal.
Entre la Pedra Foradada i el Dolmen de can Planas, prendrem un altre petit viarany que tot voltant els Mallols, ens conduirà a la carretera de Parpers a l’alçada de can Company de Baix. Allí ens acomiadem de l’Andreu i de l’Anscari.
Els sis que quedem enfilem el torrent de Can Cigala a molt bon ritme fins la Plana de l’Espinal, passem arran del mas en runes i fem els tobogans de la linia elèctrica per enllaçar tot seguit amb el camí de la Font del LLorer.
La vegetació que ha anat caient pels temporals i que s’ha acumulat en els camins, fa que ens haguem d’encigalar per sortir al Pont de l’Espinal. El millor remei per altres vegades és passar per sota el pont i seguir el curs del xaragall fins les planes de Can Pins. Si ho anem trepitjant, encara serà una bona opció.
El Roc de les Orenetes s’haurà d’esperar…
Fins ben aviat,
Joan LLadó
Els corriolaires: L’Avi, l’Home no tant senzill, en Rafanculo, en Ludo, el Nét de la Trini, en Ventús, la Flor, el Màster, el Tete, en Mànegues, el Senyor, la Pantera Rosa i en Pistons. Visita: l’Estimball.
Distància recorreguda: 52 km.
Desnivell + acum.: 800 m.
Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.