CONCERT DE SANTES. COLLFORNIC PER A DUES FLAQUES 27.07.2012
Per Pep Famadas
En Joan demana companys per a un puja i baixa a Collfornic la tarda del divendres de Santes a Mataró i jo que no m’ho penso. Tot pujant, quan el cap marxa lliurement i ves a saber quina una en penses, se m’acut que tots dos estem interpretant un concert: som dos solistes versionant l’ascensió per aquests paratges. El concert està dividit en varis actes, que tot seguit us detallo. Vagi per endavant que no sóc coneixedor de música clàssica i em permetreu els barbarismes que calgui.
Aproximació. Ve a ser l’afinament dels instruments, la posta a punt, etc. S’esdevé des de l’inici de la sortida fins el pont Vell de la Tordera. El teló és baixat i no forma part de l’espectacle. Hi ha massa pertorbacions en l’ambient. A mesura però que deixes Sant Esteve i contemples la muntanya augmenten les bones vibracions i te n’adones que ets a punt de començar.
1er acte. Allegro. Del pont Vell al poble del Montseny. Comença la funció: canviem plats, movem pinyons, ens aixequem, pedalem, ens assentem, progressem animadament contents ja d’estar tocant aquesta partitura.
2on acte. Addagio. Curt descans des del poble, on el pendent es doblega, fins al pont de la riera de Sant Marçal. Deixem fluir lliurement les bicis per l’asfalt en el petit tram de descens. Recuperem aire sabedors de que ara ve el nus de l’obra.
3er acte. Allegro ma non tropo. Aquesta zona arriba fins a la paella del Baiés, tot pedalant cap a llevant. Ja va de debò. No hi haurà descans fins el final. Cal saber llegir bé la partitura. Ara és quan els solistes expressen les seves habilitats, gaudint de l’entorn. No hi ha obstacles, només la música que sona tot pujant.
4art acte. Finalle. Superada la paella, ens adrecem a ponent on sabem que trobarem l’èxit. Són els darrers quilòmetres. Ara ja, la interpretació és lliure, potser fins i tot jazzera. Segons els solistes de cada ocasió, el resultat final és diferent. En aquest cas, el mestre es conté acompanyant l’alumne aplicat, corba rere corba. El concert és llarg i el final és patidor, però és precisament això que el fa encantador, junt amb l’ambient que t’agombola.
Solistes: Pistons i Formiga
Distància des dels Quatre Rellotges: 93 km.
Temps: tres hores i tres quarts.