CAP EL BAGES AMB LA FLACA 06.06.2010
Per Joan Lladó
Després de l’esquiada de dissabte pel Mont Maleït amb en Xarli i en Martí, diumenge la vaig emprendre amb en Carles i l’Albert en una matinal de carretera. Divendres, abans de marxar cap a Pirineu i a corre-cuita, vaig fer una proposta de la sortida un pèl agosarada per fer en una matinal. Consistia en fer el mateix però pujant primer pel Coll Formic i arribar a Moià per Collsuspina. No cal que digui que si volíem ser a casa per dinar, calia escurçar-ho.
Travessàrem Mataró i per l’antiga carretera anàrem cap a Argentona. Després Dosrius, el Collet, Cardedeu, trencàrem per Marata, Llerona, l’Ametlla, Riells i Sant Feliu de Codines. Ens va venir d’un quart que ens quedéssim sense poder passar per aquesta bonica carretera ja que hi feien una cursa amateur de motos. Ens haguéssim perdut la vista sobre la fondalada de Sant Miquel del Fai.
Començà a espurnejar. Arribant a Castellterçol ens mullàrem. Hi vam fer parada per esmorzar i no en quedàrem gens satisfets. És molt difícil fer malament un entrepà. Sortírem del bar que encara espurnejava però vam decidir de continuar la nostra ruta. Cap a Moià, doncs. Parà de ploure i cap el Bages el cel s’aclaria. Millor.
Arribàrem a Calders i ens vam treure roba. Continuàrem cap a Monistrol de Calders. Bonica carretera travessant obertes i pregones torrenteres.
A Monistrol férem un petit moç abans de començar la pujada cap a Granera. Vam reprendre el camí seguint el GR tal i com deia la crònica que vaig llegir sense gaire atenció. Primera encigalada passant per una pista de sorra. Reculàrem. Trobàrem un altre cop les marques del GR. Cap amunt sense preguntar res. La pista emporlanada que picava de valent, finia en una casa enfilada prop d’un repetidor de TV. Vam preguntar als estandants i ens diguéren amablement que la pista que busquem és a l’altra banda del poble.
Al mig del poble tornàrem a consultar. De seguida ens vam posar en el bon camí però ens trobàrem una cruïlla on dubtàrem i vam tornar a perdre alguns minuts. Finalment en un antic molí -ara hotel rural- ens informàren que érem al camí correcte. Amunt doncs.
La pista transcorre per uns paratges inhòspits abans d’arribar a Granera. Escampades ací i allà, anàvem observant grans masies.
Arribàrem al mirador del Cucut prop del castell de Granera. Omplírem els bidons d’aigua a la font que hi ha allí mateix. Érem en una cruïlla amb quatre camins. No sabíem per on havíem de continuar. Casualment passà un guarda forestal i ens ho indicà.
Seguírem cap a Castellterçol. En passar per l’ermita de Santa Cecília de Granera, en Carles recordà que hi havíem passat amb bici de muntanya fa una colla d’anys.
El guarda ens havia dit que seria tot baixada fins a Castellterçol: fals. Malgrat això, la carretera fóu una bassa d’oli.
Castellterçol. Sant Feliu de Codines. Passàrem una colla de quatre ciclistes en la baixada. A Sant Feliu haguérem de deixar passar la comitiva de la cursa de motos. Seguírem cap a Caldes de Montbui. Ens seguia el grup dels quatre que es picàren. Després de la rotonda de Caldes un d’ells ens passà en la rampa i tot seguit ens dispersàrem en la següent rotonda. Ara sembla que no es pot avançar a ningú. Collons.
Arribàrem a Granollers i al carrer Girona ens aturàrem a fer un coca-cola i unes coques de vidre. Molt bones. De pas en vaig comprar quatre per les postres del dinar a ca la sogra.
Arribant a Mataró ens mullàrem.
Salut,
Joan Lladó
Distància recorreguda: 150 km.
Desnivell + acum.: 2161 m.
Les fotos i vídeos: clica aquí.