Per Pep Famadas
L’endemà de l’ascens a Vallter 2000 tornem a la Vall de Camprodon amb les famílies, ara per treure els ramats a pasturar i intentar trametre aquesta passió nostra per la muntanya als fills. Els Mamallons i Formigues ens apuntem a la sortida ja programada pels de Can Logístic. Ens acompanyen els Boba, també barrotaires, però de la branca runners de llarg recorregut. Tots plegats, grans i petits, 18 de colla. Només falta l’hereu de Can Gomes. L’objectiu de la sortida és coronar El Balandrau (2.554 m), tot gaudint del dia, les famílies i tota la calma del món.
Tot pujant en cotxe, a la que passem Sant Joan de les Abadeses em ve al cap la Remences i ho comento a la senyora. Passem Camprodon i ara toca rememorar la sortida del dia abans. A la que fem uns metres de la carretera que mena a Tregurà no puc evitar pensar en pujar amb la flaca. Déu ni do com puja la carretereta, amb unes vistes collonudes. A la que passem el poble i l’asfalt es torna ciment em noto nerviós. Quina ascensió!! El ciment arriba fins el repetidor però la pista, ara de terra, continua. Cap problema, ho farem amb les gruixudes. Ahhh, no me les puc treure del cap!!!Deixem el cotxe passat un torrent just sota el cim. Hi ha força moviment de vaques i pastors pel que la canalla està d’allò més engrescada i contenta i se’ns encomana a tots. Comencem a caminar de dret amunt pels prats directes cap el coll. I d’allà al cim. Tota la colla, fins i tot la Nur, la més joveneta, han pujat sense problema. El dia és molt agraït, amb sol i vent fred.Tornem-hi. Altra cop elles. Des del cim es veu clarament la pista carenera que arriba al coll, amb un tram final de traca i mocador. Del coll al cim amb les donzelles a l’esquena, per què no. I per baixar o bé de dret avall o bé tornar al coll i tombar cap a Coma de Vaca i continuar alguna volta que segur que els màsters en un tancar i obrir d’ulls la tenen plantejada. Una volta que ha de ser collonuda. El Mamalló confessa que algun dia vol pujar amb bici i això em tranquil•litza. No sóc l’únic que tinc mals pensaments constantment.
En Logístic ha reservat dinar a Ca la Rosa on, tot i venir advertits i avisar a la mestressa que no som uns farts, no ens podem acabar el menjar. Això sí, molt bo i a molt bon preu.
Sortida molt recomanable per qui vulgui fer un cim amb família i sense estrés.
Aprofito (pels malalts): Vilallonga de Ter – Balandrau: 1.580 m de desnivell seguits.
