SOLEDAT PREVISIBLE
A la sessió del Parlament, vam poder veure com el Govern anomenat per Esquerra del 80%, va quedar en la realitat que es el 24%, o sigui 33 de 135 diputats. La primera llei proposada va ser rebutjada i tant PSC com Junts van mostrar que la seva oposició serà ferma.
Arribats a aquest punt amb un Parlament desnaturalitzat on l’independentisme ha renunciat a l’Estat propi i on les costures de l’autonomisme sobretot a Catalunya no donen per més, arribem al final del camí, no hi ha cap legitimitat per seguir aquesta comèdia. Es força clar que cal convocar eleccions i presentar les propostes a la ciutadania perquè el seu vot decideixi i doni o tregui legitimitats. En una democràcia normal seria així, aquí ja sabem que no, el poder pel poder, el partit pel partit i la ciutadania fa nosa.
La pastanaga del fals diàleg amb l’Estat cada cop es més evident que no s’aguanta per enlloc, nomes calia veure ahir al Senat quan la senador d’Esquerra parlava de la desjudicialització i de la repressió i la imatge de Yolanda Diaz esbufegant i dient “un altra vegada…”, aquesta se suposa es la progressista d’esquerra espanyola, i ja veiem que simplement es una etiqueta del mateix sistema que no va enlloc i no seria homologada com esquerra en cap democràcia normal. Per l’altre costat tenim tota la legió mediatica a sou d’Esquerra en aquest cas, mitjans, opinadors, tertulians i d’altres amb el mateix discurs de la responsabilitat d’aprovar els Pressupostos si o si. Aquest cinisme ja passa de taca d’oli, el mateix President a TV3 en la seva entrevista ja ens va dir que si havia una prorroga, per exemple els fons provinents d’Europa no es perderien, així com increments a noves partides, per tant per aquest cas no seria un drama, i pel que fa a l’obligatorietat, la democràcia no funciona així, un Govern tant minoritari com el que tenim no pot pretendre que la gran majoria del Parlament li doni el si a la bulgara per la seva conveniència.
De fet aquesta ampliació de forces que ens pregonen o geometria variable amb forces clarament contra la independència no aporta res a l’independentisme, cosa que ja hem vist amb la incorporació dels nous consellers o amb accions com la nova consellera d’Exteriors Meritxell Serret frenant la delegació a Israel o amb l’acomiadament de Gorka Knorr. Tot va en la direcció de l’autonomisme per sempre i per tant cal tornar a donar la paraula a la societat.
Es la soledat previsible que la força del carrer te que desemmascarar abans no sigui massa tard.