ROVIRA I EL SEU MISSATGE
La manera com ha acabat la causa de terrorisme del Tsunami es tant surrealista com la causa mateixa, però el cas es que segurament Marta Rovira tornarà a Catalunya lliure desprès de més de 6 anys i això ja es una bona notícia.
Més enllà d’això, avui escoltavem una entrevista amb ella on quan parlava del seu partit, el qual es el cap visible ara mateix fins el Congrés i ens ha deixat alguns missatges preocupants. Lloar abans de tot que entengui que anirà a una segona línia per deixar pas a una nova fornada de lideratges que esperaria no fos també una cortina de fum per seguir dirigint els de sempre. Dit això i parlant sobre les negociacions amb el PSC per fer Illa President, ens diu que van bé i que ara espera el PSOE compleixi compromisos pendents posant el finançament singular en primer terme per poder investir-lo.
Que ens hem begut l’enteniment. Parla de fer President al líder d’un dels partits pels quals ha anat a l’exili i abanderat de la repressió a Catalunya sense mesura, que ha perdut la perspectiva o la dignitat, o potser les dues coses alhora. On està ara el cordó sanitari, per altra banda parla de compromisos del socialisme espanyol com a condició, un partit que fins ara no n’ha complert mai cap, i ara no serà cap excepció, que ens tracta d’estúpids i rebla el deliri amb un finançament on recaptem el 100% dels impostos fora del sistema comú com una cosa possible, quan sap perfectament que això mai serà. La Consellera Mas ja ha dit que assistira al Consell de Política Fiscal per defensar-lo i veure la rebuda que te, un altre que ens pren per imbècils, que no ho sap la resposta dita mil i un cops, cal perdre encara més la dignitat ja tan minsa.
Tornant a Rovira, i quan parla del cas dels cartells de l’Alzheimer, tira pilotes fora i utilitza un eufemisme com campanya de contrast per definir ser un gran miserable, un altra gran ensarronada on fa gala d’un partit com exemplar i que com veiem no en te res d’exemplar.
Com deia, alegria pel seu retorn, però políticament ja veiem per on va la cosa i el rumb cap al pou sense fons on tots plegats ens han portat sense remei.
Rovira i el seu missatge.