REGENERACIÓ URGENT
Les darreres declaracions de Joan Tardà i Oriol Junqueras per part repúblicana van en direcció contrària amb alló que bona part de la gent que donavem suport a aquests partits teoricament independentistes i ho hem deixat de fer.
En Joan Tardà, demana que ERC no bloquegi una investidura d’Illa i que no faci president Carles Puigdemont, alhora acusa Junts de fer un cop d’estat per abandonar el Govern de la Generalitat. Sobre el suport a Illa diu que llavors hi ha possibilitat de construir un camí conjuntament. Per la seva part Oriol Junqueras ja diu que es veu amb força de continuar al capdavant del partit i diu que han entés el missatge, ha lloat la feina del Govern i repeteix la seva aposta per un referèndum acordat amb l’Estat i explicar-se millor davant la ciutadania.
Realment, no han entés res, o el que és més greu, ho han entés tot, però el seu personalisme i ansies de poder passen per davant del país, i sobretot de la voluntat ciutadana. Per higiene democràtica i especialment Esquerra i les seves perdues de vots elecció rera elecció haurien de comportar la dimissió de la seva direcció i deixar pas a nous aires i noves cares i projectes. Alhora reflexionar el perquè d’aquests 900.000 vots perduts per l’independentisme des del 2017 i que la majoria han perdut la confiança amb ells i s’han quedat a casa decebuts. No hauria de ser una reflexió menor, però ni tant sols la volen afrontar, excuses de mal pagador i seguint al capdavant com si res hagués passat sense escoltar la base de la democràcia, el poble. Rera el President Aragonés, la resta de dirigents del 2017 com Junqueras president des del 2011 haurien d’haver fet un pas al costat pel seu fracás i deixar pas a noves generacions que intentin retornar la confiança i sobretot posin la independència un altre cop al davant de tot i l’autonomisme i el suport al 155 com a soci fidel tancat en un calaix per sempre. Aquest missatge també valdria per Junts, i potser nomes així i posant la unitat per davant i reprendre la lluita per acabar el que ha quedat a mitges suposaria un retorn a la il·lusió i sobretot a escoltar al poble.
Personatges, com Tardà i el seu enamorament amb els socialistes espanyols permanent i el seu odi a l’altre partit independentista acusant de cops d’estat per abandonar el Govern sense dir mai que feia precisament el mateix, i deixant en l’oblit que els seus amics van perpetrar el 155, això si que era un cop d’Estat contra les institucions catalanes que segur no l’importa en absolut.
Passar full, iniciar un camí nou i amb unitat, és el que demana l’abstencionisme independentista cansat d’aquesta presa de pel constant. Faran cas algun dia o hem de seguir amb l’abstenció pels anys dels anys.