REFORMEM CATALUNYA O ESPANYA
Amb un Estat espanyol enfonsat i desorientat, i on la seva ocupació segueix sent negar l’èxit del 9N, buscar querelles a la Fiscalia al preu que sigui, i de pas en un gest vergonyós i indignant pagar els 1350 milions a la ACS de Florentino Perez per la indemnització pel Magatzem Castor, i que posteriorment repercutirà en els ciutadans, alhora que els impagaments i ajudes a administracions, empreses i persones segueixen congelats. A Catalunya arriba el moment clau i desemmascarà aquests partits que entenen el dret a decidir en l’espera de les eleccions espanyoles per reformar Espanya i oblidar el vertader mandat popular. Aquest es clar per fer els passos democràtics necessaris per obrir el Procés Constituent d’un nou Estat Català. La primera part, la reforma espanyola ja no ens pertany, ni ens hauria d’importar massa. El President Mas i Oriol Junqueras tenen una gran responsabilitat a les seves mans i esperem siguin conscients del que tenen entre mans.
El que ens juguem
Eduard Voltas
Ha començat la negociació i com en totes les negociacions, les parts marquen posicions. Aquests dies veurem de tot: propostes reals i globus sonda, indignacions reals i indignacions fingides, filtracions interessades, escenificacions. Per sort durarà poc, perquè el mateix Artur Mas es va autoimposar públicament un termini de 15 dies per decidir si convoca eleccions constituents o allarga la legislatura. El calendari imposa velocitat: cal aprovar els pressupostos de 2015, i si hi ha d’haver eleccions han de ser com a molt tard al febrer perquè al maig n’hi ha unes altres. Cal prendre la decisió molt ràpid.
Tothom parla amb tothom, però allò que marcarà el futur immediat és si hi ha o no hi ha entesa entre Mas i Junqueras. Si Mas i Junqueras es posen d’acord, anirem a la consulta definitiva en forma d’eleccions constituents. Si no s’entenen, la legislatura s’allarga, Catalunya perd la iniciativa política i el plet català passa a ser ser un més dels temes a resoldre en el més que probable procés constituent espanyol que s’obrirà amb les eleccions al Congrés de Diputats de la tardor. És l’escenari que legítimament persegueixen Duran, Iceta i Herrera.
Aquesta és la partida que es juga els pròxims dies: o procés constituent català o implicació de Catalunya en el procés constituent espanyol. Partidaris d’una i altra opció han pogut caminar junts fins al 9-N en nom del dret a decidir i gràcies a aquesta unitat hem viscut una jornada memorable, però això s’ha acabat. Ara s’imposa la clarificació.
Tot en mans de Mas i Junqueras, doncs. ERC ha posat aquesta setmana sobre la taula un programa concret d’actuació en cas de victòria independentista en les eleccions constituents. Convergència, en canvi, sembla més interessada a parlar de la forma (llista unitària) que no de continguts, i això fa que Esquerra en desconfiï. També irrita a ERC la percepció que quan certs entorns convergents parlen de llista unitària en realitat pretenen organitzar el nou Partit del President. Seria bo, doncs, que la negociació comencés pels continguts, perquè primer cal saber si Mas i Junqueras estan d’acord en el que caldria fer l’endemà de les eleccions constituents. Si no hi ha acord sobre això no té sentit parlar de llistes, simplement perquè no hi haurà eleccions. I si no hi ha eleccions constituents, Catalunya tornarà a enredar-se en el bucle infinit de la reforma d’Espanya. Això és el que ens juguem aquests dies.