NOVA PARANOIA
El Jutge Aguirre intenta esquivar la llei d’amnistia per seguir la persecució cel President Puigdemont i el President Mas o de l’advocat Boye amb la trama russa que no s’aguanta per enlloc, però que segueixen estirant un fil en forma de paranoia.
El Jutges del cas Volhov, Joaquin Aguirre investiga als dos expresidents per malversació i alta traició amb el suport paranoic de la trama russa. Imputa 13 persones i eleva la investigació a delictiva l’actuació del President Mas per iniciar la campanya del procés cap a la independència del 2012 amb lemes com Espanya ens roba. De fet a la resolució no hi ha caf fet delictitiu concret nomes despeses de viatges per la promoció exterior catalana. Arriba a denunciar ajuda financera de la Xina i Russia i vinculacions amb el servei secret rus.
Tota una bogeria d’un nou ultra dels Jutjats espanyols, davant el quals la ciutadania està indefensa i això en una democràcia no pot passar. Els deliris d’aquests personatges han de tenir control, ja que com dic sempre la base de qualsevol democràcia és la societat i aquesta ha d’estar protegida de qualsevol desviació dels poders estatals per evitar casos com aquests. La paranoia del personatge segueix fent literatura d’una trama d’espies i de finançaments imaginaris com les millors pel·licules de James Bond, però en aquest cas amb persones i situacions reals que fan més dramatic l’episodi.
Crec que ha quedat prou clar amb el temps que porten d’investigació en aquest fil que no passa d’una paranoia fantasiosa i ja ha estat rebutjat amb tots els elements. De fet i com deia en la resolució del jutge no hi ha cap fet delictiu concret i això ja dona idea del que estem parlant.
Porten anys judicialment fora de les fronteres espanyoles acumulant fracàs rera fracàs, però això no sembla que els freni en cap moment i segueixen amb teories conspiratories sense base per un únic objectiu que igual que la recerca de les urnes de l’1 d’octubre mai han aconseguit.
El surrealisme del jutge no sabem fins on pot arribar, però dona idea que l’estat de dret és inexistent i de l’errada monumental dels que es van entregar a la justicia espanyola, esperant innocentment una justícia normal.
Anar amb el lliri a la mà, te aquestes coses i sembla que alguns no n’aprenen.