ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquestes paraules van ser dites pel portaveu del govern català per justificar la tercera onada de retallades, i avisant que a final d’any s’han de quadrar els números, per no acabar amb un caos absolut. La llàstima es que no se n’adona o vol ignorar, que amb la tàctica del govern d’assumir tots els mandats de Madrid, i no plantar cara pels fets i pels deutes impagats, aviat arribarem a ser Grècia, però per la nostra culpa, i la nostra falta de dignitat absoluta.

Alguns fets significatius marquen la nostra poca visió d’estat, i la poca capacitat de gestió i autoritat que tenim, les paraules d’Homs dient que si no es fes res a Catalunya tenim moltes possibilitats d’acabar com Grècia, i no volen cometre els mateixos errors, i volen seguir l’exemple del nord d’Europa, encara que no tenen la recepta ideal. Per altra banda, l’expresident Pujol explicant que Espanya ja es concep sense Catalunya, i així explica el fre al desenvolupament català que també perjudica Espanya. Podem parlar dels creixents rumors sobre la intervenció a l’autonomia catalana als voltants de novembre, i que han alimentat encara més alguns economistes de prestigi. Per últim el silenci sobre el robatori de La Caixa, que ha fet perdre 600 milions als propietaris de les participacions preferents, obligant a canviar a un preu de 3,86 les accions, que amb tres mesos ja han perdut un 40% del seu valor, degut a ser productes d’alt risc. En definitiva 1500 milions ara nomes valen 900, i segueixen a la baixa per aquest engany massiu, que els mitjans amb l’excusa de BANKIA han tapat convenientment.

Realment, l’objectiu de no arribar al camí de Grècia, i mirar cap als països del nord d’Europa es una bona referència, de totes maneres els fets han d’acompanyar les intencions, i en aquest cas deixar-se arrossegar per aquest frau espanyol sense oferir la mínima resistència o desobediència, ens porta cap a terres hel·lèniques per la nostra culpa. Totes les coses tenen un principi i un final, i l’espoli i maltractament del nostre territori rebut per part de l’Estat en diferents versions des de fa prop de 300 anys, ha arribat al límit, i la inexistent resistència, deixant de banda algun escarafalls que ja no espanta a ningú ,es una indignitat pel conjunt de la població catalana. Pel que diu l’expresident no n’estic tant segur, crec que aquests pals a les rodes i aquest ofec i nul suport es una constant, des del mateix dia que vam desaparèixer del mapa de les nacions, i ara no es una novetat, de fet es un odi visceral donat per la persistència del nostre fet diferencial o identitat, i per la nostra capacitat de tirar endavant amb circumstancies contraries. Respecte la intervenció, segurament tindria un fet positiu, i es la convocatòria d’eleccions, i poder comprovar si els programes electorals han evolucionat el suficient o son una presa de pel més de la nostra classe política, que trobarien m’imagino una abstenció record, i un divorci total entre la ciutadania i els seus representants. Pel que fa a la Caixa, es indignant que aquest anomenat símbol català, i que simplement es una màquina de fer diners sense cap escrúpol, com la majoria d’entitats bancàries, te la col·laboració dels mitjans de comunicació, i el silenci per resposta a un frau de grans proporcions que en qualsevol societat moderna i civilitzada, portaria als responsables davant la justícia per frau i engany massiu sense contemplacions, amb el resultat de la pèrdua dels estalvis dels pobres ciutadans, cosa que no sembla afectar gaire alhora de repartir dividends als accionistes o alhora de donar sucoses indemnitzacions als seus alts càrrecs quan marxen, tot disfressat d’obra social per ensucrar el projecte, per cert un dels taps per donar el pas endavant que Catalunya necessita.