ALBERT CORTES MONSERRAT

La llei aturada des del 2004 per homogeneïtzar peatges, es la que defensaran aquest dimecres a la Junta de Portaveus extraordinària els grups parlamentaris de CIU, ICV, ERC i PSOE-C, per contra SI, vol simplement suprimir aquests mateixos, ja que les vies han estat amortitzades molts cops,  i ha arribat el moment de dir prou, no cal dir que defenso la segona opció, alhora que trobo una nova presa de pel la primera.

Efectivament, trobem dos respostes de la cambra catalana a l’abús dels peatges, la supressió  de tots els que paguen els catalans, i la gratuïtat dels mateixos per les desenes de vegades que ja han estat amortitzats, i un altre que passa per crear un fons de estatal per homogeneïtzar el pagament arreu de l’estat, i el rescat selectiu d’alguns peatges. Cal dir que aquesta segona via porta aturada a Madrid des de l’any 2004, i no hi ha dades fiables que la situació vagi a canviar de sobte. Pel que fa l’opció de la supressió, des de Solidaritat s’insisteix que el manteniment es faci amb peatges a camions de gran tonatge de pas per Catalunya.

Realment la campanya no vull pagar, esta sent un trasbals per la nostra classe política, acostumada a una societat mesell i sense esma de protesta per gran cosa. Jo he de confessar que més enllà de les raons econòmiques, jo mateix aquest cap de setmana vaig fer el bateig amb aquesta insubmissió, i el resultat vas ser altament reconfortant, i amb la consciència de fer una acció que multiplicada per molts més ciutadans, es un punt a favor de la vitalitat d’aquesta societat catalana tant acostumada a obeir, pagar i callar. Més enllà dels sentiments, una via llargament  i per molts cops ja amortitzada, i amb prorrogues absurdes a la seva concessió, que dona beneficis milionaris a l’empresa que les gestiona i a molts d’altres, crec que no val la pena dir noms, i que a sobre com a català i ase de tots els cops, ara hem de pagar també els dèficits de peatges de Madrid, per si la presa de pel no fos prou. Aquest fet nomes hauria de portar a demanar la supressió i la gratuïtat d’aquestes autopistes, i posar fi a un abús que ja es intolerable, i més fent la comparació amb l’estat i les seves autovies, que en segons quins llocs son gairebé desertes, i perquè no dir-ho pagades en gran part amb els diners de l’espoli català. No puc entendre l’opció indigne de tornar a recuperar un fons de rescat, que si amb època de vaques grasses ja es va aturar, en plena crisi no te cap perspectiva de prendre activació, i voler fer passar bou per bestia grossa rescatant alguns peatges, curiosament un fons que en bona part seria fet, en el cas de ser una iniciativa que anés endavant amb diners dels catalans, o sigui estaríem pagant un fons per  minimitzar uns peatges abusius i amortitzats, que en exclusiva paguem en territori català. Una gran perversió, que delata molt poca sensibilitat per part de qui li dona suport, i una gran presa de pel i burla a la ciutadania catalana, que es tractada poc més que d’estúpida, i aplicant aquella frase de “cornut i pagar el beure”. Son elements que ajuden a veure la manera d’actuar de la nostra classe política, més preocupats de les aparences que de les solucions, ja que si no apareix aquesta revolta ciutadana, aquest era un tema que no estava a l’agenda, i ara en canvi veiem diputats fent-se la foto donant suport a un acte valent, i en canvi amb el seu teletac com a diputat a la butxaca, per cert també pagat per tots, i ara traient velles receptes que tots sabem que no van enlloc.

En definitiva, prou d’enganys, i es demana una mica de dignitat, i no driblar els problemes, sinó enfrontar-se amb ells, que es el que s’espera dels nostres representants.