ALBERT CORTES MONSERRAT

El President Mas en el seu discurs de balanç dels 100 primers dies de govern, ha fet una crida a que aquesta generació no sigui la més egoista de la historia, i faci els sacrificis que calguin perquè el vaixell català, ara escorat, no bolqui definitivament, i  tot hi no buscar la confrontació amb l’Estat, afegeix que no li fa por. Pel que fa als europarlamentaris, i en un exercici de cinisme de grans dimensions, i com que es veu que la crisi mundial no va amb ells, han votat majoritàriament no rebaixar els seus vols business a classe turista, i així estalviar en bitllets d’avió, tota una declaració d’intencions, i un avis per la població.

El president català demana sacrificis per un millor estat del benestar en el futur, i titlla d’egoista el que no hi estigui disposat, i no deixi triomfar la generositat. Les retallades en sectors tant claus com la salut o els serveis socials segons ell son necessàrie,s i pregunta si estem disposats a viure d’acord amb les nostres possibilitats actuals per no hipotecar els nostres fills. Diu que la Generalitat ha de lluitar pel be comú, i creu amb les nostres possibilitats. Va fer del 10% de retallada als futurs pressupostos el cavall de batalla, i per exemple va demanar imaginació als mestres que hauran de servir a 15 mil nous alumnes amb menys recursos.  Les advertències de complir l’1,3 del PIB per part espanyola, ens diu que no li fa por, i encara que no vulgui la confrontació, no li tremolarà el pols. Per la seva banda, a l’eurocambra menys Oriol Junqueras, Ramon Tremosa, Raül Romeva i Rosa Estaràs, la resta de diputats catalans amb els socialistes i la gran majoria conservadora en ple, no han volgut renunciar els bitllets en classe business, ni altres privilegis per estalviar despeses, fins hi tot diputats com Raimon Obiols, han demanat disculpes pel sentit del seu vot per la xarxa, en un clar exemple de la demagògia d’aquesta classe política, precisament validada per la població, que si pateix les conseqüències de la crisi.

 

En Mas ens diu egoistes si no volem retallades o sacrificis per la prosperitat de les futures generacions, potser ja n’hi ha prou de cinisme, tothom pot fer sacrificis, però per una causa comuna, i sobretot si fos una responsabilitat exclusivament nostra, i dels nostres recursos, ara be, quan es valida l’espoli espanyol, i precisament per aquesta causa hem de retallar-nos el nostre estat del benestar fins a límits insospitats, ho sento, però ja portem prop de 300 anys fent de falsa solidaritat, i rebent un maltractament com a resposta. Crec que ho pot entendre perfectament, i precisament pensant en els nostres fills volem extirpar aquest tumor, que com una sangonera impedeix el nostre benestar, i hipoteca les futures generacions que es diu estat espanyol, no volem que els mestres hagin de fer servir la imaginació per donar el mateix servei amb menys recursos, sap perfectament que això es impossible, i vull creure que ningú vol que els seus fills se’ls negui les possibilitats, i els mitjans que altres poden tenir amb els nostres recursos, es molt senzill i cal dir prou, i fer un pas endavant, no es de rebut allargar més l’agonia d’un malalt terminal quan ja no hi ha res a fer, de la mateixa manera, condemnar tota una població per aquest servilisme amb falses excuses es totalment immoral. No enganyi més la població, i faci el pas, la ciutadania el seguirà, ningú vol regular-se el cinturó sense calgué, seria força estúpid no ho creu.

 

Per altra banda, els eurodiputats s’han cobert de gloria, i amb els temps que corren, i els seus sous i dietes moltes falses milionàries, no son capaços de renunciar a uns trists bitllets de vol, per viatges de menys de quatre hores, i estalviar uns costos que per ètica, i de cara a la imatge deteriorada que en te la població serien de calaix, doncs no, gent com Obiols o Vidal Quadras per posar uns exemples, i com un sol home, s’han negat a viure sense aquest privilegi, potser la població hauria de prendre nota de la indignitat que això suposa, i de saber quin tipus de personatges esta votant.