LES MISÈRIES DE LES CAMPANYES
La campanya oficial és a punt de començar i ja veiem els primers missatges cabdals de la mateixa. De fet veiem les mateixes misèries que aquest últim cicle polític a Catalunya.
En primer lloc la insistència amb exercir el dret a vot per Correu a la ciutadania. Per motius de la pandèmia seria aconsellable i fins hi tot encertat fer insistència per protegir els més vulnerables, però tot això en un Estat democràtic seria normal, però de debò ens podem refiar en un Estat corrupte i podrit com aquest de la destinació del nostre vot i la seva inviolabilitat, jo crec que no, teories conspiratories a banda, s’han guanyat a pols els recels amb la puresa dels comicis i per tant ho desaconsellaria totalment.
Pel que fa als nostres partits, veiem com la CUP ens proposa un referèndum pel 2025, cosa que deixa el mandat de l’1 d’octubre enterrat i contradiu el que han estat defensant fins ara, en una nova decisió desconcertant, de fet una més que afecta la coherència de la formació.
Junts X Cat ens diu que si s’assoleix la xifra màgica de superar el 50% de vots independentistes aniran endavant amb el mandat de l’1 d’octubre. Els últims 3 anys de legislatura no donen moltes esperances d’aquesta via, i sobretot es contradictòria, ja que si defensen la legitimitat del Referèndum de fa 3 anys com un mandat de la ciutadania, ara no caldria refrendar-lo amb una nova majoria de vots parlamentàris, ja que això inevitablement li treu la validesa del primer, i el que es més important no ens expliquen com ho faran, i perquè ara sí i fins ara ho havien oblidat.
Finalment Esquerra i el seu eslogan de via àmplia cap a la independència contraposant a la via estreta que diuen defensa ser pocs i purs en comptes de ampliar la base per assolir l’objectiu. Un nou parany a la vista, ja que deixen el mandat del Referèndum en res, i defensant que el 50 més 1 no es suficient però si el 50 menys 1 negatiu deslegitimen totalment la democràcia, amb una base a ampliar indefinida i que no fa res més que allargar el cicle sense fer cap pas tangible. No crec que es tracti de ser més purs o no, simplement d’obediència al poble que ja ha parlat, aquesta es l’única via, ni ample ni estreta. Donar excuses de mal pagador mai ha portat a assolir res en aquest món.
Com esperavem les primeres misèries de campanya ja les veiem i malauradament no seran les últimes.