LES ETIQUETES
Avui en una conversa he tornat a escoltar alló de la visió dels dos partits independentistes principals, on un sempre ha estat independentista, els republicans i l’altre Junts o Convergència s’ha afegit sense credibilitat i crec que quan els fets passen per sobre, les opinions no els poden deixar de costat.
ERC ha fet gala de l’objectiu de la independència sobretot quan la seva força era minsa i l’objectiu un desig sense realitat possible, no cal recordar les proclamacions des del balcó de Palau on al final sempre s’ha renunciat a l’objectiu original, també cal recordar les decisions de fer un tripartit on un partit clarament espanyol com el PSC ostentava el poder i on l’ambició nacional no era el tema, més aviat el repartiment de poder entre els dos i Iniciativa, Ja en els darrers temps vam veure com les estructures d’Estat encarregades eren fum i com posteriorment mai van tenir la intenció de fer possible el resultat del referèndum, amb l’afegit de la seva submissió mental amb l’entrega a la justicia espanyola que com tots sabem juga amb les cartes marcades i sempre disposada a expressar el seu odi contra Catalunya i el pensament lliure. Ja en els darrers 6 anys una submissió total al PSOE a canvi de res que dona idea que una cosa es parlar i l’altra els fets.
Per la seva banda el President Mas no crec per convicció però si per astúcia política va haver de fer un gir quan va veure els milers i milers de persones que reclamaven una sortida concreta al carrer i es va haver d’adaptar abraçant l’independentisme que posteriorment amb el President Puigdemont va arribar al límit tot hi que dins el mateix partit no hi ha via unanimitat en el tema. El final tots el sabem, les relliscades polítiques ja reconegudes també i com a mínim la dignitat de l’exili ha mantingut una flama petita però viva amb tots els clars i foscos que vulgueu i també amb pactes amb els del 155 a canvi també de fum a vendre a la parroquia.
Ja no parlo del tercer actor la CUP que ha demostrat que és més important el caire ideològic que la qüestió nacional en un viatge ple d’anades i tornades que ningú ha acabat d’entendre.
Per tant les etiquetes cal demostrar-les i sobretot quan aquestes son possibles o son una realitat a l’abast, i aquí tot ha grinyolat.
La decepció és profunda i costarà molt donar-hi el tomb, això si ara sense etiquetes i amb els fets damunt la taula.