LA IMAGINACIÓ AL PODER
El jutge Aguirre envia la causa judicial entre d’altres al President Puigdemont per la trama russa i els delictes d’alta traició i pertinença a organització criminal. La farsa continua, i la dirigeixen aquests farsants decidint o més ben dit inventant sense cap control.
Un cop acabada la causa surrealista de terrorisme, ara obre una nova paranoia amb l’objectiu clar del President i la trama russa que serveix per denegar la seva amnistia. El jutge és el mateix que vam escoltar uns audios on estava cofoi d’aturar la llei d’amnistia, tot un despropòsit en una democràcia de fireta com l’espanyola. En aquesta peça hi ha altre gent com el President Mas, Gonzalo Boye o el periodista Carles Porta. Els acusa de contactes amb actors russos per fer possible la infiltració de Rússia per influir en estructures financeres i desinformació, inclus una amenaça efectiva i real contra la integritat territorial que al darrer moment van ser aturades des de Catalunya per por. Parlariem dels famosos 10 mil soldats russos que ens havien d’ajudar a consolidar la independència. Tota una paranoia.
Crec que tot cau pel seu propi pes, però unes persones que es vantaven de preparar unes estructures per ser un Estat que no van existir mai, que van aprovar unes lleis per fer efectiu el resultat del referèndum i que no es van atrevir a fer el pas acabant a la presó o a l’exili, sembla prou difíci que anessin més enllà buscant suport internacional tant econòmic com militar per cobrir totes les possibilitats de sorgir com a nou Estat amb l’oposició espanyola. Apart no hi ha cap prova del que diuen i la mateixa Rússia evidentment ho ha negat, per tant tot deriva d’una nova farsa de jutge que ningú controla i que te al President Puigdemont entre cella i cella sense més i retorçant qualsevol estat de dret, en aquest cas inexistent a Espanya.
Si la independència hagués anat a totes evidentment i davant d’un Estat tant poc democràtic com Espanya calia buscar aliats tant en la part econòmica com la de defensa en cas d’haver de fer front a una intervenció militar, però no crec que això estigués al cap de cap dels nostres lideratges.
Un nou escull que per altra banda no impedeix que la relació amb els partits espanyols continui per part dels nostres partits com si tal cosa, tot un desgavell que sembla no acabar mai.
La imaginació al poder.