LA DESCONNEXIÓ HA COMENÇAT
El despropòsit del TC i l’actitud del Govern espanyol definitivament ha provocat la desconnexió. De fet, així comencen totes les Independències, es més, quan se sap que aquell projecte va de debò i no te aturador es just en aquest punt. Catalunya ha arribat al lloc de no tornada. El President i les institucions aquest cop es refermen en el camí de la consulta i denuncien l’Estat, alhora la societat civil sap i decididament que anirà a votar aquest diumenge, com no pot ser d’altra manera.
Amenaces de l’Estat o de personatges com Sanchez Camacho alertant dels perills de seguir endavant ho demostren. Un estat quan no pot fer complir la seva llei ha perdut la partida, i aquest es el cas.
Vicent Partal
És a les nostres mans
El desprestigiat Tribunal Constitucional espanyol ni tan sols ha escoltat els notables arguments jurídics que qüestionaven la impugnació del procés participatiu. Han de saber, perquè això ho sap un estudiant de primer de dret, que la segona impugnació és una barbaritat jurídica. Però els magistrats del Constitucional espanyol no jutgen: simplement obeeixen allò que els ordena el seu govern.
Cinc dies abans del referèndum ha esclatat tot. El govern de Catalunya ha dit públicament que el 9-N continua ‘amb totes les conseqüències’. I la societat civil està preparada per a participar-hi i demostrar quina és la voluntat de la majoria. Tot és a punt, doncs, per a votar, però també per a dir al món, votant, que les ordres d’Espanya han deixat de ser de compliment obligatori al Principat.
I cal ser molt conscients de què significa això. En política internacional, per a saber quin és l’estat que regeix un territori es constata qui és capaç de fer-hi obeir les lleis. I és per això que des d’avui mateix podem dir que tot ha canviat, que res ja no serà igual. Ara la llibertat ja és a les nostres mans i només ens falta guanyar-la.
Tot depèn de nosaltres, doncs. I per això diumenge a les nou seré a la porta del meu col•legi electoral del carrer de Rocafort, a Barcelona. Amb una papereta a les mans. I seré —crec que ho puc assegurar sense por d’equivocar-me— un més enmig d’una multitud.