ALBERT CORTES MONSERRAT

Com a casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, avui crec que tocava parlar del Concurs casteller, encara que no em porti bons records, però com que les coses,i sobretot les que es porten al cor s’ha d’estar a les verdes i a les madures, deixaré els temes de la política, per expressar les meves sensacions un cop s’ha acabat aquesta festa castellera, amb una nova victòria que ha volat a Vilafranca, i ja en van cinc de seguides.

En primer lloc, i com crec que es de rebut, felicitar la colla guanyadora, els castellers de Vilafranca, han estat els millors amb diferència durant tota la temporada, i avui ho han demostrat un altre cop confirmant tots els pronòstics, destacaria l’execució impecable de dos dels monstres que ens han ofert, com son el 4 de 9 amb el pilar i el 5 de 9, on crec que han ratllat la perfecció, la única prova decebedora ha estat el 2 de 8 net, que els ha caigut molt aviat, i confirma que segurament es el castell més difícil que podem trobar actualment.

En segon lloc, tot i la rivalitat, felicitar a la Colla Joves Xiquets de Valls per la seva actuació convincent amb els 3 i 4 de 9, i un intent molt ferm del 5 de 9 carregat que ha mostrat molta solvència. Grans castellers i una pinya nombrosa, combinada amb el treball, normalment ha de donar bons resultats, i en aquest cas els hi ha donat, tant sols la educació d’alguns components no ha estat a l’alçada amb les rialles o gestos per la caiguda final de la colla rival.

Abans de parlar de la meva colla, destacaria que tant Jove de Tarragona, com Cagrossos de Mataró, encara estant lluny de donar el salt als castells extres, però poc a poc s’hi van acostant. Per un altra banda un moment important ha estat la prova de 2 de 8 amb folre de Nens de Vendrell que no provaven en un concurs des dels 70. Per últim destacar, i fent un incís la pancarta desplegada per tota la plaça de les joventuts convergents, on es podia llegir el Catalonia is not Spain, i que jo tant sols els preguntaria si realment saben a quin partit estant, ja que no lliga el discurs oficial amb aquestes reivindicacions.

Fet aquest parèntesi, no m’he n’he pogut estar, parlaré de la meva colla, que malauradament ha confirmat la previsió d’anar per damunt del seu sostre real, encara que cal dir el seu tercer lloc ha estat en gran part per ser la única colla que ha anat a guanyar, encara que no tingues les armes per fer-ho, cosa que altres rivals han assegurat, i han renunciat d’entrada a la victòria. Es un punt a favor, però amb la il·lusió i les ganes moltes vegades no n’hi ha prou. El 5 de 9 amb folre ha hagut de treballar massa d’hora, i això ha acabat pagant-se a la descarregada que no s’ha pogut completar, desprès ha vingut la dosi de mala sort en els dos intents de pilar de 8, un amb la retirada de l’enxaneta, i l’altra fent la motxilla per entra,r no han pogut acabar amb èxit, i que han certificat el primer premi del concurs, per si algú en tenia algun dubte, un 3 de 9 amb folre executat amb molta tranquil·litat, ha estat el nostre millor castell d’execució, i unes apostes crec encertades dins aquest programa de màxims una mica per fer volar coloms. Al final amb el tercer lloc assegurat, i buscant superar la colla vallenca rival, s’ha provat el 2 de 9 amb folre i manilles, un castell que entre els dubtes de la canalla, i l’encaix deficient entre les diferents parts del castell ha acabat prematurament amb una nova caiguda, i la sensació que no calia enfrontar-se a aquesta nova prova de foc per simplement guanyar una posició.

En definitiva, un concurs que ha posat tothom  més o menys al seu lloc, i que pel que fa a la meva colla, queda un dur treball per davant per poder afrontar aquests monstres amb més garanties, i tocar de peus a terra, que es una recepta que quan les coses estan en un període baix a la llarga dona els seus fruits.