HIPOCRESIA
La hipocresia dels partits polítics, sha convertit en la normalitat institucional. De totes maneres aquesta es torna cridanera en segons quines circumstàncies actuals. Illa i Sanchez en serien dos exemples clars.
Salvador Illa, diu que els que volen bloquejar i no respectar el resultat de les urnes van per mal camí i insta a respectar el mandat del 12 M. Per la seva banda la unilateralitat interessada de Sanchez en el reconeixement de Palestina destapa totes les contradiccions del personatge i posa al capdamunt els seus interessos en cada moment.
Efectivament, Illa hauria de repassar com funciona el sistema electoral, parla de mandat que evidentment no existeix, no son unes plebiscitàries amb dos blocs amb dues idees oposades que recullen suports, son unes simples eleccions autonòmiques on els programes autonòmics dels partits molts cops podrien ser intercanviables i ningú notaria la diferència i on posteriorment es giren com un mitjó sense vergonya. Els resultat nomes han repartit uns escons i no han donat cap majoria a cap opció concreta. Per tant de mandat cap. El respecte, és precisament acceptar els resultats i aquests no diuen que Illa hagi de ser President per decret, simplement ha guanyat les eleccions, però posteriorment els representants fan i desfan les majories per confeccionar un Govern, no hi veig el bloqueig per enlloc. Crec que el mal camí democràtic es en aquest cas el seu.
Per la seva banda en Pedro Sanchez i el seu reconeixement interessat ja ha provocat les critiques dels Estats influents d’Europa, apart destapa els diferents criteris per exemple amb Kosove o el Sahara, per no parlar de Catalunya, el que es respecte per un costat es converteix en lluita en un altra. Credibilitat zero. El que s’argumenta per un hauria de valer per tots, el cas de Kosove es especialment esfereidor i és manté alineat amb Russia i altres pocs Estats de tant poca traça democràtica. Una simple reacció per interessos sense solta ni volta d’un Estat que en el context internacional i europeu pinta molt poc.
En definitiva, veiem com la hipocresia continua i el poc respecte a la coherència i credibilitat és converteix en la norma habitual, deixant els conceptes democràtics més bàsics i el respecte a les societats en un no res.