GRAN NOTICIA: FRANCO HA MORT
Amb aquest brillant conclusió el jutge Garzon ha donat per finalitzada la investigació per les víctimes del franquisme, i la exhumació de les fosses comuns.
Efectivament, sembla una broma macabra, però malauradament no ho es, el súper jutge de l’Audiència Nacional ha claudicat davant les pressions judicials i polítiques, i ha declarat què no es pot determinar si Franco i la seva cúpula son culpables de crims contra la humanitat, ja que ha verificat que son morts, i tot ho deixa en mans dels jutjats de cada territori on els familiars de les víctimes hauran de començar un llarg procés que mai arribarà al final, i on les despulles dels seus familiars seguiran descansant anònimament en fosses comunes.
Tot va començar a l’estiu, quan la investigació que va anunciar obriria pels morts del franquisme, va seguir demanant als familiars de les víctimes que aportessin denúncies i proves, i va ordenar l’obertura de la fossa on es suposa hi ha les restes de Federico García Lorca. La fiscalia no va deixar fer un pas mes, i va interposar un recurs considerant què Garzon no era competent per portar aquesta investigació.
La veritat es que les pressions judicials, i sobretot dels dos partits polítics majoritaris que no volen arribar als responsables del regim, i obrir una ferida que mai s’havia d’haver tancat sense una bona curació.
Garzon ha recordat els 30000 nens i nenes robats pel regim a les seves famílies, i recomana com fa l’ONU, la derogació de la llei d’amnistia del 77 per arribar a la veritat.
Un cop mes, i amb la tranquil·litat de saber que el dictador sanguinari i la seva colla d’assassins son morts, ens trobem amb un estat on la transició de dictadura a democràcia simplement es inexistent, i darrere aquesta cortina de fum s’amaguen els mateixos que bellugaven els fils en la dictadura i que ho van deixar tot lligat per continuar el seu regnat a l’ombra, amb un tractat fonamental lluny de qualsevol democràcia europea, un exercit que segueix servint per mantenir aquesta presó tancada amb clau, un monarca per esborrar qualsevol rastre de la legalitat republicana, i un entramat judicial i polític que fa i desfà a la seva conveniència apartant del camí als que no segueixen el pensament imposat, i amb un invent anomenat estat de les autonomies per mantenir les nacions oprimides sota el jou de l’estat sense drets i amb molts deures.
Pel que fa al passat de la dictadura, 30 anys desprès es segueix alimentant la mentida, amb els dos bàndols, els morts a la part republicana i les bondats del regim de Franco, sense cap tipus de pudor i amagant el regim del terror durant 40 anys per obra d’un cop d’estat militar en forma de guerra civil, i amb els col·laboradors i torturadors que encara queden vius, fent una vida totalment normal i sense cap tipus de responsabilitat pels horrors comesos.
Aquest es l’Estat del qual formem part, en gran mesura per responsabilitat nostra per no saber dir prou, i permetre engany rere engany, perdent identitat a cada any sota aquest paraigües de falsa llibertat anomenat Espanya.