ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies amb l’atac israelià en el territori de Gaza, i on centenars de persones ja han mort, molts d’ells civils sense cap culpa, els mitjans ens ofereixen una informació amb una intencionalitat totalment esbiaixada, ja què ens amaguen una bona part de la noticia amb un context menys global.

Davant l’allau de blocs, televisions i opinadors que culpen de tots els mals a Israel sense explicar les coses en el seu context total, i on la gent  pren ràpidament partit demanant la retallada de relacions amb aquest estat o les condemnes mes mortals, crec que primer, i abans de llançar-se a la piscina sense tota la visió en conjunt del conflicte què es molt complicada, i on molts factors essencials son obviats, i altres posats a dalt de tot del pedestal per crear una sola línia d’opinió.

Per tant, el primer que cal dir es que efectivament els atacs d’aquests dies son un genocidi en tota regla, i sense discussió, ja que la guerra selectiva en una població tancada i amuntegada  en un territori petit, i on la societat civil esta barrejada amb la guerrilla islàmica de Hamas es poc creïble, i impossible de evitar les morts de gent innocent en major quantia que els objectiu perseguits.

Si parlem del conflicte global en si, la cosa canvia, i les culpabilitats ja estan molt mes repartides, primer perquè a Palestina ja una part del territori on ja un govern que vol legítimament un estat Palestí, però per la via del diàleg i evitant qualsevol conflicte armat que a mes es inútil ja que la potencia militar d’un i altre no es comparable, aquesta part ha condemnat Hamas per aquest conflicte, i això també es Palestina, d’altra banda tenim aquest territori de Gaza fronterer amb Israel on el grup islàmic de Hamas l’ha convertit amb el seu quarter general, i barrejat amb la població, i amb l’ajut militar bàsicament de l’Iran nomes busca l’enfrontament armat, i insisteix a llençar els seus projectils a territori israelià indiscriminadament junt amb accions suïcides contra població civil, i no fent cas dels repetits avisos d’Israel per aturar aquesta ofensiva sagnant que també es un genocidi, i sembla què es tractat de molt diferent forma en els mitjans, i on aquestes associacions que ara bramen tampoc he sentit la seva condemna quan es produeixen.

Deixant de banda les imatges crues que ens repeteixen cada dia, i amb especial rigor per la població infantil que va morint, crec que tot no es pot reduir a aquesta qüestió, ni crec que la població israeliana n’estigui especialment orgullosa, entre altres coses perquè la mobilització de l’exèrcit significa que la majoria de famílies enviaran algú cap al front, i això no entusiasma a ningú.

Cal trobar una solució que passa òbviament per la creació de l’estat Palestí, i deixar enrere tota aquesta guerra mirant cap al futur, i en aquests moment el principal escull no es Israel, sinó Hamas  i el seu integrisme que mai pot ser beneit aquí a Europa, o passat per alt com succeeix molts cops.

Nomes volia deixar quatre reflexions d’un tema complex, i què cal abordar amb un context mes global i no amb l’opinió fàcil de condemna sistemàtica a una sola part. Crec que una bona part del poble palestí comença a adonar-se que Hamas es el seu problema principal per arribar a ser un estat lliure, i això es el primer pas cap a la finalització d’un conflicte que tard o d’hora te que acabar.