EUROPA TORNA A RENYAR
Aquest Estat espanyol, va quedant amb evidència un dia rere l’altre. La Unió Europea se’n fa creus de que un dels membres tingui aquestes estructures i aquesta manca de divisió de poders, cosa essencial per qualsevol democràcia. Ara li ha tocat el rebre al Monopoli de Ports i Aeroports que manté. Cal dir l’únic amb aquest sistema dels 28 i que ha acabat amb la votació i la exigència d’obrir a la lliure competència tal com s’ha reclamat fa anys des de Catalunya.
La proposta vol que acabi el control del model al 100% dels ports i aeroports, va ser presentada per Ramon Tremosa i va retratar AENA i Puertos del Estado. Cal dir que PSOE, IU, PP, Podemos i Ciudadanos han tancat files defensant el model obsolet i centralitzat i la gestió més moderna, justa i de qualitat ha obtingut la majoria de vots, inclus amb fuga de vots cap aquesta opció com en Javi Lopez del PSC.
Espanya viu aferrada al segle XIX i potser em quedo curt, i viu d’esquena al progrés, sobretot si aquest també afavoreix els interessos catalans. No te cap sentit mantenir aquest control i deixar un gran Aeroport com el Prat amb les ales tallades i perdent gran part del seu enorme impacte economic o el Port de Barcelona gran entrada al Continent d’exportacions xineses aturades per la no connexió ferroviària. Nomes te sentit per la mala fe i les ganes de perjudicar en aquest cas a Catalunya, i veure que son una competència per Barajas en aquest cas.
Es una mentalitat colonial, de a l’enèmic ni aigua que ja no s’aguanta per enlloc. No pots vendre per un costat que tots els territoris son iguals, quan un es perjudicat per sistema assumint que el perjudici es per tot l’Estat espanyol.
La falta de democràcia impedeix actuar un Estat com un Estat normal, i aquest cas es pot aplicar perfectament a l’espanyol. Es un exemple més de que no hi ha res a fer, es com perjudicar deliberadament al teu vei, encara que això provoqui un perjudici per tot l’edifici, i encara es pregunten perquè volem el nostre propi edifici.
Aclaridor es veure les forces que han defensat aquest model de greuge i del passat, Populars i socialistes per suposat, però també Podemos, suposo que aquest es el seu model de canvi de la societat i la seva lluita contra el que anomenen la casta que ara defensen amb aquestes votacions i demostren que no son canvi de res, i si una operació ben muntada entre d’altres coses per evitar la separació catalana.