EL RETORN
La via jurídica europea fa el seu camí, i per tant posa en qüestió com mai els mateixos fonaments de relació dels diferents Estats de la Unió Europea. Aquesta via ja ens porta a insinuar que el retorn dels exiliats cada cop és més aprop i amb totes les garanties.
Espanya ho sap perfectament, mira de guanyar temps desprès de la seva deriva antidemocràtica i repressiva utilitzada que serà eliminada per la Unió, ja que encara que actuin com a tal, ja no son una Dictadura aillada de qualsevol Tractat internacional, sinó que formen part d’un conglomerat d’Estats amb obligacions per tots.
Ahir, sense anar més lluny dins el Govern espanyol la ministra Belarra ens diu que si volen treure de la justícia el problema i portar-lo a la política, no seria lògica detenir el President Puigdemont el dia que torni amb la seva immunitat europarlamentària, poc desprès la Ministra Montero ens diu el contrari i que el seu objectiu es portar-lo davant la justícia espanyola quan sigui extradit, i el Ministre Abalos diferenciant els presos que es van entregar a les autoritats judicials i els fugits fora de les fronteres.
No hi ha dubte que aquestes declaracions han de dur-se a l’Eurocambra per part dels nostres representants, ja que contradiuen els estaments superiors. No pot ser que un Estat segueixe comportant-se com si estiguessin sols i poguessin fer i desfer, i saben perfectament que han creuat totes les línies vermelles i davant un impecable procés democràtic a Catalunya fins arribar al Referèndum i la Declaració posterior, per molta sorpresa que els causi, no es pot apaivagar amb violència i eliminant tots els drets de la ciutadania unilateralment, i molt menys els drets humans i democràtics com es el cas.
La resolució final arribarà i la previsió és que el judici quedarà anul·lat i els presos seran lliures i els exiliats i repressaliats hauran de quedar lliures, deixant sense efecte la repressió i les seves conseqüències. Alhora aquests petits aprenents de Dictador en forma de Ministre aprendran la lliçó més bàsica de democràcia europea, com es la separació de poders i que han de complir les resolucions judicials amb respecte com diuen, i que nomes ho apliquen amb la seva justicia a mida, però no amb els organismes superiors.
Catalunya ha aplicat la democràcia perfectament, donant finalment la paraula al poble i això està per damunt de qualsevol llei, i evidentment molt per damunt d’una estructura amb tantes mancances democràtiques com Espanya.