EL PAPER DEL CONSELL
Sembla ser que un dels esculls per la investidura i acord de Govern a la Generalitat, es el paper del Consell de la República, Junts el vol com a principal i en canvi Esquerra pretén crear un nou organisme de Coordinació suposo amb la idea d’equiparar el Consell al President Puigdemont.
De fet segons ens va explicar Jordi Sanchez el Consell de la República havia de ser l’òrgan d’impuls del procés independentista i direcció on estiguin representades totes les forces independentistes. Esquerra no veu clar això i planteja i planteja canvis en la composició amb representació dels 3 partits i les dues entitats principals de la societat civil i que tots hi estiguin còmodes. Actualment ja representació de diferents formacions polítiques.
Tanmateix, anem a petar al rovell de l’ou, aquell de dir clarament que volem fer per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre saben i verbalitzant que no podrà ser acordat amb un Estat espanyol que nomes entén de repressió i violència i molt poc de democràcia. Un cop desmuntem aquesta farsa del diàleg i pel mateix concepte veure que les institucions catalanes estan sota vigilància absoluta i censura permanent, cal un orgàn fora d’aquest abast i que pugui prendre i liderar el procés per desencallar-lo amb plena llibertat i sense la repressió espanyola damunt el cap. Aquí entra el Consell de la República, que si emana de la legitimitat del Govern que ens va portar al Referèndum i posteriorment fer una Declaració seguint la llei aprovada que no es va fer efectiva presidida pel President Puigdemont, te la lògica que hi tingui un paper destacat, igual que els nostres polítics a l’exili, a partir d’aquí tothom ha de ser representat i si de veritat es creu que es pot anar endavant no hi ha d’haver un problema per la comoditat i la pèrdua de protagonisme dels nostres partits autonomistes.
El problema ja bé de quan el Govern en ple no es va quedar a l’exili seguint amb la legitimitat de la societat catalana, de quan es va participar en les eleccions organitzades pel 155 i per tant donant tota la validesa i quan no es creu que es pot arribar al final i les prioritats son les minses quotes de poder dels partits per damunt de tot tornant a la placidesa i comoditat de l’autonomia espanyola. Aquest es el problema real més enllà del poder del Consell. El creure i voler arribar al final o no.