EL MÓN REAL
Ahir Salvador Illa és va donar un bany de realitat a l’assistir a la Patum de Berga, i comprovar com la seva bombolla parlamentària, poc te a veure amb el carrer, cosa que desmenteix el mantra de l’enterrament del procés i del reculada independentista.
Efectivament el líder del PSOE a Catalunya va voler ser espectador privilegiat en aquesta festa tant arrelada, i va veure com la xiulada era la seva rebuda i tot seguit els crits “d’independència” i de “fora” dirigits a la seva persona han estat la banda sonora, res a veure en recents edicions i lideratges dels partits independentistes presents.
El discurs oficial d’Espanya i sobretot del PSOE i el seu aparell mediàtic, és que amb l’amnistia aprovada encara que volen jugar amb el temps de cara a la tornada del President Puigdemont, però havent aconseguit netejar la imatge davant d’Europa, un gran regal de l’independentisme per cert. Com deia això conjuntament als resultats electorals a Catalunya i la progressiva pèrdua de vots de l’independentisme fins a perdre la majoria absoluta que ha tingut durant 10 anys han donat que el procés és mort i els anhels independentistes oblidats per sempre dins les nostres ments.
Illa ha pogut veure en directe que aquesta mentida interessada i ajudada pels fets i actituds dels nostres propis partits no es correspon amb la realitat. La llei és correspon a uns interessos polítics i la pèrdua de vots és deu a la gran abstenció en el vot independentista que progressivament ha anat augmentant a mesura que els seus partits s’allunyavan dels seus objectius promesos als seus votants, però això evidentment, no vol dir que la gent hagi deixat de ser independentista, ni hagi oblidat els motius que segueixen més vigents que mai, i jo diria que gràcies a Espanya i els nostres partits encara més reforçada la convicció.
La majoria social al carrer continua de la mateixa manera, el que no ha continuat és el fil conductor amb la part institucional que ens havia de portar a fer-la oficial, que son dues coses diferents i convenientment amagades per l’Estat i especialment pel grup socialista. El seu líder ha provat quina és la reacció al carrer per la seva victòria que hauria de ser estèril, ja que a pesar d’aquesta abstenció creixent i la desaparició de Ciudadanos la seva pujada no li permet ni tant sols acostar-se a cap majoria absoluta.
La realitat finalment s’imposarà amb aquesta ficció.