EL MAL PAPER D’ALGUNS
La jugada de Pablo Iglesias a Madrid és un pas més per aquesta época convulsa que viu l’Estat espanyol, deixant de banda els interessos ocults, sobretot del PSOE, s’han anat succeint les jugades de la baixa política amb diferents resultats pels mateixos interessats.
Sembla que el fiasco per part de Ciudadanos a Madrid i els seus trànsfugues ha fet que també hagin estat expulsats de Madrid on governaven amb Ayuso al capdavant i el seu paper cada cop més irrellevant amb fugides constants i resultats cada cop més pobres que siguin carn a devorar pels dos grans partits. Per la part Popular i els seus judicis veiem com es debat entre una buscada moderació i la bomba Ayuso que ens diu que ser feixista es estar al costat bo de la història. Podemos com veiem a diferents velocitats també ha anat perdent pistonada, ara engolit amb un Govern amb el PSOE que com a partit els perjudica més que engreixa, així com agafar llocs de poder com l’alcaldia barcelonina amb companys com Valls, els port a un camí sense sortida. Iglesias com a persona considero intel·ligent fa un moviment potser desesperat per intentar salvar el que sembla un vaixell que s’enfonsa.
En un futur proper veig el PSOE com ha beneficiat de tot plegat amb uns Populars més moderats per donar suport extern i una ultra dreta VOX reforçada a l’altre costat i els dos partits més nous com Ciudadanos i Podemos insignificants i havent fet el servei al règim tal com volien.
Davant tanta convulsió, la carpeta catalana més que mai queda en un calaix indefinidament, i això hauria de fer replantejar sobretot els republicans que han estat jugant amb aquesta taula de diàleg com una eina valida amb suports a canvi de res, que aquesta via no dona més de si, ja que realment Sanchez mai ha estat disposat a parlar de res que no fos la tàctica de la repressió, el braç judicial i la imposició com mana el règim.
Es un bon context per poder des de dins fer passos endavant cap al nostre objectiu i desterrar per sempre el Règim del 78 que mai serà un aliat pel nostre procés democràtic d’alliberament nacional i del qual no en podem esperar res, ni nacionalment, ni econòmicament evidentment.
Aquest mal paper d’alguns, es una comèdia que ja hauria d’arribar al final i aprofitar les ocasions si vertaderament ja una intenció de complir amb els compromisos amb la ciutadania.