EL FULL DE RUTA DEL PSOE
Definitivament veiem com en el programa electoral del PSOE desapareix el famós i fals federalisme i per suposat cap millora de l’autogovern a Catalunya en benefici de la Constitució i Estatuts, si algú encara hi veu alguna diferència amb la teorica dreta espanyola li costarà d’explicar.
Efectivament han desaparescut aquest dos conceptes, així com constaten un rebuig total a un referèndum d’independència de Catalunya i per suposat qualsevol impuls per les actuals autonomies amb la desaparició del reconeixement de la plurinacionalitat que dit sigui de pas mai han cregut. Aposten per una Espanya forta i unida a l’estil de “Una grande y libre”.
De fet escoltant la vicepresidenta Calvo i el seu nul respecte a la separació de poders amb amenaces a Estats membres de la Unió com Bèlgica, la seva prepotència amb les decisions que no li agraden dels tribunals, per no parlar de la seva lloança com a victima al Dictador Primo de Rivera, tot explica moltes coses.
Cada dia Pedro Sanchez repeteix insistentment el problema de convivència a Catalunya, la no condemna del President Torra a la violència i el mal que fa l’independentisme a Catalunya com arguments per no agafar el telefon amb un cinisme que ja passa de mida.
Aquest es el dialeg que ens ofereixen, i aquest es el projecte super engrescador que ens posen damunt la taula amb contraposició a la República Catalana. Resumint “pagar i callar”, retallada de drets, imposició i violència aquesta autoritzada com avís per navegants. No hi ha dubte una democràcia exemplar, aquella que cada mitja hora proclamen ja que la realitat ningú la veu.
Davant tot això, aquell argument de partits catalans per les eleccions properes, en forma d’evitar la victòria de la dreta com sigui com un mal irreparable es més cinica que mai, ja que no hi ha diferències, es el mateix projecte amb diferents accents.
Tanmateix encara fa més llàstima el nostre Govern i el seu seguidisme sobre relats falsos de violència i diàlegs que no existeixen ni existiran, tot per mantenir les quotes de poder, autonòmiques esclar, i per damunt de la voluntat de la ciutadania que ha respost inesperadament a la sentència, cosa que els preocupa i com veurem el 10 N un cop més la unitat es una utopia.
La maduresa de la ciutadania en forma de càstig en el vot es una oportunitat per no caure amb cants de sirena que nomes son això i res més.