EL FEIXISME I L’ODI SENSE CARETA
A l’Estat espanyol ja sabem que el feixisme te carta blanca i no ha de demanar mai perdó. Aquestes darreres hores en veiem dos exemples en les persones de Cayetana Alvarez de Toledo, portaveu del PP al Congreso i de Gonzalez Pons director de campanya popular a les europees.
Alvarez proposa sancionar alcaldes per no tenir la bandera espanyola en el seu consistori. Defensa sancions personals al mateix alcalde com a responsable individual. Segons un estudi fet parlen que incompleixen la legislació sobre banderes i símbols nacionals. De fet a Catalunya parlen de 777 municipis que ho incompleixen i fins hi tot cap dependència interior de la Generalitat la té.
Per la seva banda, Gonzalez Pons demana disculpes d’urgència per una carta electoral en català, en comptes de valencià correcte. Una distribució al País Valencià en català estàndard i que s’atribueix a una errada a la imprempta encarregada. Diu que continuaran treballant donant el millor de nosaltres i assumint aquesta errada humana ja que no sempre és pot encertar.
Realment el feixisme com deia no te aturador i una de les seves caràcteristiques és la obsessió pels símbols, que com diu la paraula son simplement això i que han d’anar lligats emocionalment, sinó perden el seu sentit. De fet quan son per imposició perden el seu caràcter de símbol, i aquí no hi pot haver cap llei que ho ampari, tota la seva ment curcada de territori conquerit pensa en aquest afer i com sancionar per fer lluir i imposar com sigui un símbol no desitjat. Si fos democrata es preguntaria perquè un sìmbol que considera de tots no hi es, i potser sabent les causes, acceptaria la voluntat popular que mai pot ser callada davant la imposició.
En Gonzalez Pons, i l’errada d’imprempta dona una volta al seu discurs i valida la realitat, o sigui la unitat de la llengua catalana que ells neguen un cop i un altra amb la intenció de destruir la llengua catalana i la seva imposició del castellà com a llengua única. Arriben a un punt de ridícul total quan demana perdó com un fet que fos irreparable, quan sap perfectament que valencià és català i tothom evidentment que el parla ho entendrà perfectament. Quan aquesta xenofòbia lingüística i aquest odi sense sentit arriba a on ells arriben, algun cop la realitat els passa per damunt.
No hi ha dubte, que ells entenen més d’imposició per damunt de la realitat mateixa.