EL CAS MELERO
El cas de l’advocat Xavier Melero amb el cas del President Mas al Tribunal Europeu dels Drets Humans, dona fe del malament que s’han fet les coses per la nostra classe política independentista i com és pot arribar a un nou esperpent o presa de pel com aquesta.
Efectivament, el cas presentat al TEDH amb una demanda contra l’Estat espanyol per vulneració de drets arran la seva condemna per l’organització de la consulta del 9N ha acabat en res. El seu advocat no va contestar les al·legacions que va demanar el Tribunal dues vegades, cosa que ha provocat el seu arxivament. Melero ho ha ventilat dient que havia pecat de supèrbia i es disculpava, admetent l’errada de no contestar aquest tràmit considerant que no ho calia complimentar. Diu que ho va rebre com una advertència i al ser en condicional no ho va considerar necessàri, acusant al Tribunal que no li calien aquestes al·legacions per resoldre el cas. Diu que en 30 anys de carrera no li havia passat mai. El President Mas li ha acceptat les disculpes i així ha quedat tot en res I Espanya lliure de qualsevol culpa davant el món.
Realment, ho trobo esperpèntic. Primer de tot que el President Mas davant la seva inhabilitació per la consulta del 9N i veient vulnerats els seus drets acudis al TDEH de la mà d’un advocat gens proper a la causa independentista com ja hem pogut comprovar diversos cops i amb els seus al·legats en el judici als presos polítics amb unes conclusions que no per certes moltes d’elles, no van deixar de ser feridores ridiculitzant el moviment i que finalment tampoc van servir per res davant la condemna del seu representat. En segon lloc, i no soc advocat, però entenc que algú amb la seva experiència professional no te cap tipus d’excusa per deixar arxivar un cas per no contestar la petició d’al·legacions d’un Tribunal, crec una cosa bàsica en qualsevol demanda a un Tribunal. Va ser per dos cops i per tant la disculpa no la veig sincera, ja que la premeditació em sembla molt més raonable per evitar una nova estirada d’orelles a l’Estat espanyol i les seves actuacions judicials que res tenen a veure amb una democràcia normal.
Crec, més aviat i desconec la recompensa pel fet, que no es versemblant el que explica. Seria com si un mecànic amb molta experiència s’oblides de posar una roda al vehicle i posteriorment digués que demanava disculpes i que era el primer cop. Melero ha actuat en benefici de l’Estat i ha aprofitat la innocència de la classe política catalana per dur-ho a terme amb un nou cas de vergonya aliena.