EL CAOS DE CATALUNYA
El gran caos que les avaries de Rodalies dia si i dia també provoquen son un mal endèmic que el dia de les Eleccions fins hi tot van servir per munició política com si fos prou drama pel territori i la seva gent.
El robatori de coure va ser aprofitat pel Ministre Oscar Puente per acusar els mossos d’ineficàcia i de pas culpar a la Generalitat d’un servei per dir-li d’alguna manera que fa anys han abandonat a la seva sort i on nomes falses promeses de traspassos van sorgint de tant en tant amb la col·laboració interessada dels nostres partits per fer veure el que no es i seguir com sempre amb la gent com a víctimes.
Les promeses dels Governs de torn amb les infraestructures catalanes i una tant sensible com Rodalies son cicliques, però els incompliments son la normalitat, i així dia si i dia també el caos a les vies ens apropa al tercer món mentres d’altres com Madrid reben inversions executades superior al 100%. Ara nomes faltava acusar la Generalitat per aquest afer, en un acte indigne de qualsevol i que el jutjat ja ha desestimat la demanda d’Adif i dona raó als Mossos, desmentint que fos un sabotatge i que la quantitat sigui de 40 metres robada, ja que eren 120.
Els diferents models de traspassos s’han venut com la solució definitiva, quan en realitat no eren tals i Catalunya no ha assumit mai la gestió i titularitat dels mateixos amb tot el que comporta i l’inversió econòmica que hauria de fer, i que recordo no és un regal, sinó els impostos de tots els catalans i les previsions en infraestructures que no es corresponen amb l’execució real amb percentatges de vergonya any rere any.
Crec que si el poble català no fos tant submís i els nostres representants tant col·laboradors amb l’Estat, hi hauria d’haver una reacció de país per exigir aquest traspàs i els nostre partits a Madrid posar-ho conjuntament amb altres temes cabdals com a condició necessària per qualsevols suport o acord. No es pot acceptar indefinidament aquesta broma de mal gust i seguir col·laborant com si res. S’hauria de recordar que ells son els nostres representants i per tant ens han de defensar, no a Madrid com fins ara, i si això no ho assumim amb contundència els problemes crònics seguiran per sempre.