ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL BONISME COM A SISTEMA

Ahir el Govern desprès d’un temps de diagnosi de la situació del català ens presenta un cataleg de 100 mesures concretes pel foment de la llengua, i com sempre observem que no hi ha cap voluntat d’actuar com un país normal que defensa la seva llengua sense comprar relats interessats d’aquells que precisament la volen destruir.

Les mesures inclouen coses més àmplies com la Llei de l’Audiovisual o la presencia catalana a l’UNESCO i altres organismes, com de més concrets com un decret que permet substituir les sancions arran d’infraccions de drets lingüístics per inversió en formació i conscienciació, beques per jutges i fiscals o foment a autoescoles, clubs esportius o comunitats religioses. Ens diu el President Aragonès que volen viure plenament i lliurement en català i critica que els darrers anys no s’ha prestat prou atenció a la llengua. Pel que fa l’escola diu que el tema del 25% no s’aplica excepte una discrepància oberta en uns pocs centres. Es vigilarà la petició de l’Estat per fer servir el català al Parlament Europeu, i es proposar estudiar el tema de l’etiquetatge o els usos lingüístics en cossos operatius.

Una nova presa de pel per fer veure que i realment no fer res ni tant sols per la nostra llengua. Tots sabem que comprant de base el relat espanyol de la nostra llengua, on la normalitat passa a ser imposició i on no canviar de llengua del català al castellà es mala educació, no arribarem enlloc. No calen tants estudis i si una veritable política de defensa i normalització de la nostra llengua. Cal dir clar que el principal enèmic es l’Estat espanyol que ha intentat des de fa 300 anys la desaparició de la nostra llengua, nomes cal veure els decrets i mesures de tot tipus i els vetos que han existit durant aquest periode, per tant si de veritat es vol salvar la nostra llengua cal tractar-la com una llengua normal, i això vol dir no fer mesures generiques que no van enlloc i si de concretes d’obligat compliment. Demanar a l’Estat la utilització de la nostra llengua a les institucions europees es una mentida, ja se sap que Espanya no ho vol, ni per activa ni per passiva, per tant si no som un Estat per aquesta via es un engany. Substituir sancions per formació una nova errada, aquell que per exemple obre el seu establiment i no te la rotulació com a mínim en català, no ho fa per desconeixement, ho fa per convicció i perquè sap que no li passarà res, per tant s’ha de fer complir la llei sense vergonya, res de beques a jutges, s’ha de legislar per ser requisit imprescindible sense cap desviació i actuar en conseqüència. Fer estudis per exemple de l’etiquetatge, quan saben perfectament que s’incompleix sistematicament, es una presa de pel.

En definitiva, abandonar el bonisme i el fer veure que per una política real de defensa de la nostra llengua sense embuts i saben qui es el vertader enèmic de la mateixa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.