DIMISSIONS DE FIRETA
Aquestes darreres hores hem vist com per fí surt publicada la Llei d’Anmistia, això en un estat normal provocaria la seva aplicació sense més, ja sabem que en aquesta pseudo democràcia anomenada Espanya, això ara encara serà una incògnita. Al mateix temps les converses entre els partits independentistes per fí sembla van anar a una per obtenir la Presidència del Parlament i majoria a la Mesa del mateixa, la incògnita també serà comprovar si per fí entenen que aquesta és la via única per arribar a l’objectiu. De totes maneres la dimissió de Yolanda Diaz dels seus càrrecs orgànics a Sumar desprès d’una nova desfeta electoral tornen a ser un parany que cal denunciar.
Efectivament, la líder de Sumar desprès de la nova desfeta, en aquest cas a les eleccions Europees, dimiteix com a coordinadora general de Sumar, per fer-nos una idea tant sols va obtenir 12 mil vots més que la formació ultra S’ha acabat la festa i la xifra de 3 diputats amb un frec a frec amb Podemos. Diu que la ciutadania no s’equivoca quan vota i assumeix la responsabilitat dels mals resultats, per altra banda diu que la seva obligació és garantir el govern progressista espanyol i per tant es dona per fet que mantindrà els seus càrrecs dins el Govern espanyol com a vicepresidenta segona, apart ens diu que ella serveix per governar i no per les tasques de coordinació de partit que ha hagut d’assumir.
Crec que ens trobem en un nou cas de molts, segurament el darrer Oriol Junqueras i la seva retirada amb data de retorn per exemple, i ara Yolanda Diaz amb un projecte personalista més que mai que no ha complert les expectatives d’aglutinar aquest sector de l’Esquerra sota el seu paraigues i que ha fracassat elecció rera elecció amb molts episodis foscos dins el mateix. Crec que les dades abans donades sobre les europees i aquest fracàs personal son motiu suficient per dimitir, però parlem de tots els càrrecs i no amb aquest parany de donar un pas al costat en el seu partit i seguir amb el seus carrecs de Govern com si res, atorgant-se unes qualitats de gestió que encara ningú ha vist fins el dia d’avui.
Quan parlem de la desafecció de la ciutadania amb el seus representants, convertits en una casta política, aquests fets son els que contribueixen a la mateixa amb aquesta opacitat que tot ho controla. Un fracàs ha de comportar responsabilitats i aquestes son al 100% no, parcials.
Son dimissions de fireta.