ALBERT CORTES MONSERRAT

Segons el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, diu que arribarà un moment que ens trobarem entre l’espasa i la paret, llavors haurem de prendre decisions rellevants. La frase sona a broma, i suposo que des de Madrid més que tremolar  de por s’estan fent un fart de riure veient el panorama, i la falta de reacció davant els atacs que rebem dia si i dia també amb el total desconcert de les forces catalanes, que no volen o no saben com reaccionar per afrontar el repte, suposo que deu ser la falta de costum.

De fet les reaccions als atacs constants dels del Govern de Madrid ha estat portar les retallades de sanitat i educació espanyoles al Consell de Garanties estatutàries, com a pas perquè en un futur intervingui el TC, i també encarregar a l’Institut d’estudis autonòmics un estudi sobre les duplicitats administratives, i posa en evidencia que ja administracions estatals amb les competències ja transferides, que no vol dir en cap compromís al govern de Rajoy. També destaca la clarificació d’unes línees vermelles que no es poden traspassar, i actuar en legitima defensa. Ens diu Homs, que els governs espanyols acaben creient que nomes poden gestionar ells i ningú més, i nosaltres som una simple molèstia. Cal dir que ha constatat que el govern espanyol va tancant la porta poc a poc, i que fins que no manem en els nostres diners no ens en sortirem.

Crec, sinó m’equivoco que son els nostres representants, i com a tals tenen unes obligacions, en primer lloc defensar els nostres interessos col·lectius per damunt de tot, es a dir la societat que els ha votat o no, però que representen. Davant l’ofec premeditat i conscient que estem sotmesos, on no tant sols se’ns neguen el pagament dels deutes, sinó que les nostres pobres competències son paper de fumar que simplement no existeixen, i son un i altre cop ignorades a la nostra contra pel govern espanyol. La reacció es e portar-ho a un consell que interpretarà segons la constitució espanyol si es vulnera o no l’estat de dret, i suposant que sigui que si, enviar-ho al TC,que ja sabem de la seva agonia per dictar sentencies, i ja sabem que es un tribunal totalment polititzat, i dirigit pels que havien pres les mesures inicials, o sigui bucle tancat i tornem a començar. Fa gracia encarregar un estudi, amb això som experts, per demostrar una obvietat que sap tothom, que hi fan alguns ministeris a Madrid com cultura per exemple, quan les seves competències estan transferides a les comunitats autònomes, tot això ja ho sabem, però allà seguiran, perquè el poder també es allà, per tant poca cosa a dir. Fa riure per no plorar aquestes línies vermelles que cada cop que algun partit ha anomenat han estat foradades i traspassades tantes vegades com han volgut, quedant amb paraules a l’aire ,encara recordo les d’Esquerra al tripartit, o sigui no fan por ni tenen cap credibilitat. Hom ens qualifica de molèstia per la percepció que te el Govern espanyol, de fet som un territori espoliat i sota el control total central, res més que això, i ens diu que fins no tenir els nostres diners no ens en sortirem, i pregunto com ho pensa fer, ja li han dit que no mil i un cops a cap pacte fiscal, i molt menys a tenir la clau, nomes hi ha una manera i es un estat propi, si es refereix això cap problema, ara si nomes son amenaces sense fonament millor callar, i deixar de parlar de decisions rellevants, ja que seguir en el mateix sistema no es cap decisió, es una imposició de Madrid sense resposta catalana.

En definitiva, quan en una democràcia els nostres representants no ens defensen, que se suposa que hem de fer la societat, suposo que es una pregunta amb moltes respostes diferents.