CONFLICTE PERSONAL
Segueix portant cua l’incident per les declaracions del president argentí Javier Milei i la reacció de Pedro Sanchez obrint un conflicte diplimatic entre Espanya i Argentina que sembla un nou capítol de gran exigeració dels fets per guanys personals.
Efectivament, Milei en una convenció de líders de l’extrema dreta va titllar la dona de Sanchez de corrupte, i la reacció de Sanchez amb peticións de perdó i retirada de l’ambaixador a Argèntina ha protagonitzat un nou serial que amenaça amb la ruptura de relacions entre els dos Estats.
Cal dir i un cop més que Sanchez no pot confondre atacs personals amb els d’un Estat, això sempre és perillós. El president argentí no era en viatge oficial, anava a títol personal a una convenció de líders polítics i on va fer aquest comentari que evidentment no es afortunat, però que seria un dels molts que escoltem pel planeta entre mandataris de diferents Estats i que no passen d’omplir alguna portada i passar full. En segon lloc Sanchez s’oblida que el seu ministre incendiar que te bula per dir tot el que li passi pel cap, de fet va acusar als mossos pel robatori de coure a Catalunya i es va espolsar qualsevol responsabilitat i fa uns dies va dir que Milei es drogava que es veu que tampoc ho considera una falta de respecte. Per tant més enllà del personatge argentí que ja coneixem ha estat una acció reacció i ara no esperin cap perdó.
Les properes eleccions europees sembla que son un caldo de cultiu perfecte perquè Sanchez repeteixi la jugada que ja va fer amb Catalunya i presentar-se com a martir i heroi de amb mi o contra mi, i ara aprofitant aquest episodi ha tornat a pujar el to confonen l’Estat amb ell i utilitzant la seva tàctica política preferida tergiversant la situació i posant el centre de tot amb la seva persona.
Aquesta falta d’escrúpols i megalomania no pot ser cap qualitat encertada per ser president d’un Estat, i molt menys una democràcia de tant baixa qualitat com l’espanyola. De fet si les seves reaccions fossin a nivell mundial, segur que estariem a la tercera guerra mundial. Han volgut donar el tomb a una situació que no havia de passar d’una simple anècdota desafortunada, apart no es pot menysprear sempre a segons quins lideratges per la seva ideologia si han estat escollits per la societat que representen i sense analitzar abans el perquè i fer una mica d’autocritica del que s’ha fet i del que no s’ha fet.