CHACON I RUBALCABA AMB EL CINISME PER BANDERA
Aquest cap de setmana amb la coronació de Carme Chacon com a cap de llista del PSOE-C, i la festa de la rosa amb la presencia del candidat a la presidència espanyola Rubalcaba, han servit per comprovar el cinisme d’aquests dos personatges, Chacon i la seva equiparació de anticatalanisme i independentisme, i la preocupació del català per part de Rubalcaba, freguen els límits de la presa de pel a la ciutadania, i el respecte a la persona.
La candidata ja oficial ha tornat desprès de quatre anys d’oblit del territori que la va escollir, i critica als anticatalanistes, igual que als independentistes, i ens diu que trencar no es el camí, al·legant que a Espanya li ha anat bé quan a Catalunya li ha anat bé, però a l’inrevés també, i defensa el nostre sistema eductiu com a base de la nostra identitat, parla de que els independentistes renuncien a buscar acords amb l’estat espanyol, i justifica que uns diuen doncs que marxin i ells volen marxar, i ha lloat a Tarradellas que no va claudicar ni davant la dictadura, ni davant l’independentisme. Creu que hi ha dos tipus, els ignorants, i els que son conscients que volen la imposició a Catalunya, pel que fa a la llengua diu que seguirem fent servir el català sense posar en perill el castellà, i considera que no s’ha de claudicar d’Espanya, ja que això es el camí fàcil que condueix al fracàs, i ha acusat CIU de ser la sucursal Popular a Madrid, mentrestant ells treballen pel país. Rubalcaba, ha afirmat que els catalans estan molt còmodes a Espanya, i ha lloat la riquesa del català, i la sort de ser bilingues, instant a defensar-ho i fins hi tot parlant dels drets històrics, ha afirmat que han complert amb la seva obligació i el seu sentit d’Espanya.
La Carme desprès d’un parèntesi de quatre anys, ara recuperada la seva memòria torna al lloc don va sortir donant lliçons de la seva catalanitat, i les seves receptes del que convé i no convé a Catalunya, com es sol dir, quina barra, posa al mateix sac els nacionalment espanyols, i amb una xenofòbia contra tot el que te un indici català, i als independentistes, què simplement esperen fer de la seva nació un estat com la resta que hi ha al món, i en benefici de la població vingui don vingui, i pensi el que pensi, per poder optar a les mateixes opcions que la resta de mortals, parla de renuncies als acords, voldria saber de quins acords parla, portem 300 anys buscant el famós encaix, i aquest nomes es basa en que un ordena i l’altra obeeix sent sempre el perjudicat, sent el més generós, i rebent el màxim escarni, suposo que això es el que vol la Carme per Catalunya, arriba al deliri lloant Tarradellas, i comparant la dictadura i l’independentisme, francament ha perdut completament els papers, compara un regim militar i a cop d’imposició amb el dret a decidir lliurement d’un territori el seu futur, i per suposat reivindica el català, sense perjudicar el castellà, em vol dir com ho vol fer això, el perjudicat sempre es el mateix, i aquest si no rep una discriminació positiva mai arribarà al mateix nivell, i per part espanyola no rep cap reconeixement vers al contrari, i per altra banda s’hauria d’informar que la nostra llengua pròpia nomes es una, fa pena acusar a CIU de ser la sucursal a Madrid del PP, quan el seu partit, i els seus 25 inútils diputats simplement no existeixen a la capital espanyola, i molt menys es preocupen dels nostres interessos, per tant si parla de claudicacions, el seu partit es clarament un exemple de la submissió, i la rèmora per un territori que necessita la llibertat com l’aire que respira.
Per reblar el clau, en Rubalcaba diu que ens sentim còmodes dins l’estat espanyol, i que cuidem la nostra llengua que es una riquesa, la seva hipocresia es col·loca al nivell de la Chacon, ja que de cap manera ens podem sentir amb comoditat quan rebem greuges constants, i som tractats com ciutadans de segona, veient retallades les nostres llibertats en nom de la uniformitat i imposició de l’estat, i que es reflecteix tant a nivell econòmic com cultural, pel que fa a la preocupació pel català, suposo no devia pensar el mateix quan el seu grup a Madrid va votar contràriament a la petició de la oficialitat a Europa, curiosament junt amb els Populars, impedint una taula de salvació que de cap manera volen permetre.
En definitiva, el cinisme dels dos personatges es de l’alçada d’un campanar, i ara es volen fer perdonar venen les seves misèries com heroïcitats, francament es intolerant la seva sola presencia a la nostra terra, i les urnes si hi ha un bri de dignitat ho tenen que reflectir.